Això és una manera de recordar que hi ha una web amb quadres maquíssims que millor arxivar, per citar-la i animar a tothom que li agafa imatges a citar-la, es tracta de la web de Nicoletta i té quadres impressionants. |
| nokia |
No tinc 25 anys d'experiència de treballar adults, però tinc 39 anys i sóc filla i neta de mestres. No entendré mai que el fet de tenir més experiència justifiqui l'argument de "no ho saps perquè no ho vas viure". He viscut moltes altres coses que un que no tingui tants mestres a la família no pot conèixer, he viscut el que han fet els sindicats de bo i també el de dolent, he estat de nena a casa ben callada perquè la mare o l'avi havien de corregir o simplement no estaven d'humor perquè la directiva de l'escola pensava que l'escola era només ella.
Vist que no m'atrauen les dones i que ser lesbiana seria complicat i, vist que els homes sí m'atrauen però que tampoc no són la meva especialitat, crec que podria ser monja atea, o en tot cas agnòstica.{Refrain:}
Que tu m’aimais encore,
Que tu m’estimaves encara
C’est quelqu’un qui m’a dit que tu m’aimais encore.
Hi ha algú que m’ha dit que m’estimaves encara.
Serais ce possible alors ?
Serà això possible ?
On me dit que le destin se moque bien de nous
Em diuen que el destí es burla bé de nosaltres.
Qu’il ne nous donne rien et qu’il nous promet tout
Que no ens dóna res i ens ho promet tot
Parait qu’le bonheur est à portée de main,
Sembla ser que la sort és a l'abast de la mà.
Alors on tend la main et on se retrouve fou
Llavors, allarguem la mà i ja ens hem tornat bojos.
Pourtant quelqu’un m’a dit …
Però algú m’ha dit…
{au refrain}
Mais qui est ce qui m’a dit que toujours tu m’aimais?
Però qui és el que m’ha dit que m’estimaves encara?
Je ne me souviens plus, c’était tard dans la nuit,
Jo ja no me’n recordo, era tard i era fosc,
J’entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits
Sento encara la veu, però no li veig la cara
“Il vous aime, c’est secret, lui dites pas que j’vous l’ai dit”
Ell t'estima, és un secret, no li diguis que t'ho he dit.
Tu vois quelqu’un m’a dit…
Ja veus, algú m’ha dit…
Que tu m’aimais encore, me l’a t’on vraiment dit…
Que tu m’estimaves encara, m'ho han dit de debò…
Que tu m’aimais encore, serais ce possible alors ?
Que tu m’estimaves encara, serà això possible ?
On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Em diuen que les nostres vides no valen gran cosa
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
Passen en un instant com es panseixen les roses
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Em diuen que el temps que es rellisca és un porc
Que de nos chagrins il s’en fait des manteaux
Que se'n fa abrics amb les nostres penes.
Pourtant quelqu’un m’a dit…
Però algú m’ha dit…
La meva primera destinació com a funcionària. Una escola nova, a un lloc o anava a jugar de nena amb la bici i els meus mosqueters i que, per la foto, no acabo d'ubicar exactament.
Ja marxo de Premià, però sempre he volgut escriure sobre persones del poble que no són alumnes de l'escola. Val, pot ser mai es supera la mort d'un ser que t'estimes, ni és plaent pensar-hi, però m'he quedat parada amb el pànic dels meus estudiants a comparar dos poemes que en parlen. Mai no m'ho hagués pensat.
Tenen entre 17 i 47 anys, la de 47 és l'única que ha fet el que li demanava, que era ben poc. Els poemes els vam parlar a classe, el de Quevedo els va agradar molt quan el van llegir amb encavalcaments i sabent què eren les paraules. El de l'Àngel Gonzàlez molt menys... m'han fet uns esquemes molt bons sobre les idees principals, de com lligar-les i a l'hora de redactar l'esquema... m'han parlat de tot menys del que havien tractat a l'esquema. És com si haguessin fet servir els poemes per saltar i parlar dels avis, de la por, del pas del temps, a una estranya teràpia de grup. Evidentment, la culpa és meva perquè al grup de nivell baix els hi he posat un text de A.Muñoz Molina sobre el llenguatge gestual i ho han fet tots bé.
Jo no sabia si comentar que jo no estic ara per fer de terapeuta i, quan la millor alumna, de 37 anys, m'ha parlat del seu avi després de fer-me un esquema d'idees perfecte; només li he dit que l'esquema estava molt bé. M'ha comentat que li havia costat moltíssim i al cap d'una estona ha comentat que té tres nens petits i un marit de 69 anys, que sempre havia estat molt bé i que no es penedia de res. I el que tots sabem que l'edat no garanteix res etc. etc.
Però de totes maneres, he lligat moltes "o" de companyia en silenci i he decidit passar a la "nariz pegada" si altre cop m'entren ganes de parlar de Quevedo.
Amor constante más allá de la muerte
Cerrar podrá mis ojos la postrera
Sombra que me llevare el blanco día,
Y podrá desatar esta alma mía
Hora, a su afán ansioso lisonjera;
Mas no de esotra parte en la ribera
Dejará la memoria, en donde ardía:
Nadar sabe mi llama el agua fría,
Y perder el respeto a ley severa.
Alma, a quien todo un Dios prisión ha sido,
Venas, que humor a tanto fuego han dado,
Médulas, que han gloriosamente ardido,
Su cuerpo dejará, no su cuidado;
Serán ceniza, mas tendrá sentido;
Polvo serán, mas polvo enamorado.
¿Cómo seré yo
cuando no sea yo?
Cuando el tiempo
haya modificado mi estructura,
y mi cuerpo sea otro,
otra mi sangre,
otros mis ojos y otros mis cabellos.
Pensaré en ti, tal vez.
Seguramente,
mis sucesivos cuerpos
-prolongándome, vivo, hacia la muerte-
se pasarán de mano en mano,
de corazón a corazón,
de carne a carne,
el elemento misterioso
que determina mi tristeza
cuando te vas,
que me impulsa a buscarte ciegamente,
que me lleva a tu lado
sin remedio:
lo que la gente llama amor, en suma.
Y los ojos
-qué importa que no sean estos ojos-
te seguirán a donde vayas, fieles.
"Es cuestión de dignidad; no se puede ser cómplice del poder inhumano ni se puede callar. Hay que estar con el dolor real, el que muerde la carne: el sufrimiento del hombre humillado y el niño hambriento. Hay que avanzar por la senda del drago: llevar toda hierba a hacerse árbol, a crear flor y fruto, belleza y dignidad."
On podem fer-nos una idea de com és de gran o petit allò que ens envolta és... a nikon!
Llegeixo aquí que uns nens han fet el taüt per al seu profe que s'està morint a Someren (Holanda).
Hi ha gent que s'està tornat anti-google. Doncs per al correu, walla dóna tres gigues gratis, sembla que va millor que gmail però per a què volem un altre email? Tot i que mai no se sap...
Via Deu vos guard he trobat aquest link amb la història de les religions. Molt nadalenc...
Está a mida gran a http://www.mapsofwar.com/images/Religion.swf
és només una prova per veure què no sé utilitzar això de l'insert map que té el windowslivewriter dels meus amors...
El que jo no entro a la meva nevera no ho veig. Ja em poden deixar una síndria sencera (ja ha passat) que, com jo no l'he ficada, no la veig.
Així que, quan he vist aquesta nevera, he pensat que l'havien creat per a mi. També hi ha un aire acondicionat transparent que segur que deixa veure com va el filtre i una rentadora que, mira, de moment, ja sé quan està plena o buida.
Serà antiestètica però si la venguessin aquí em penso que la compraria, mai no estaria tan plena com la de la imatge, però podria veure millor com està, o si el meu germà ha decidit baixar la població dels meus iogurts, o si la meva mare ha decidit emplenar-la amb coses que no veuré.
He decidit que l'Eva més seriosa se'n vagi a l'espai que la Generalitat li deixa per a que escrigui sobre coses més serioses.
De moment, només vaig recollint adreces curioses. En comptes d'afegir posts, de moment vaig editant els dos que hi ha, un mig de lletres i altre mig de ciències, amb links que em criden l'atenció.
Així que una part de mi s'ha mudat a Chez-moi.
Ara que no tinc gens de ganes de pensar, m'he posat a llegir; vaig passejar-me per l'fnac i vaig agafar Inés del alma mía i... pse, no hi ha manera d'entrar als últims llibres d'Isabel Allende, es llegeixen ràpid i bé i tenen el seu punt però ja no enganxen.Numa folha qualquer eu desenho um sol amarelo
E com cinco ou seis retas é fácil fazer um castelo
Corro o lápis em torno da mão e me dou uma luva
E se faço chover, com dois riscos, tenho um guarda-chuva
Se um pinguinho de tinta cai num pedacinho azul do papel
Num instante imagino uma linda gaivota a voar no céu
Vai voando contornando
A imensa curva norte sul
Vou com ela viajando
Havaí, Pequim ou Istambul
Pinto um barco a vela branco navegando
é tanto céu e mar num beijo azul
Entre as nuvens vem surgindo
Um lindo avião rosa e grená
Tudo em volta colorindo
Com suas luzes a piscar
Basta imaginar e ele está partindo
Sereno indo
E se a gente quiser
Ele vai pousar
Numa folha qualquer eu desenho um navio de partida
Com alguns bons amigos, bebendo de bem com a vida
De uma América à outra consigo passar num segundo
Giro um simples compasso e num círculo eu faço o mundo
Um menino caminha e caminhando chega no muro
E ali logo em frente a esperar pela gente o futuro está
E o futuro é uma astronave
Que tentamos pilotar
Não tem tempo nem piedade
Nem tem hora de chegar
Sem pedir licença muda nossa vida
E depois convida a rir ou chorar
Nessa estrada não nos cabe
Conhecer ou ver o que virá
O fim dela ninguém sabe
Bem ao certo onde vai dar
Vamos todos numa linda passarela
De uma aquarela que um dia enfim
Descolorirá
Numa folha qualquer eu desenho um sol amarelo
Que descolorirá
E se faco chover com dois riscos tenho um guarda-chuva
Que descolorirá
Giro um simples compasso e num círculo eu faço o mundo
Que descolorirá
Altre curs a Premià, aquest any sense ensurts, però no estarem les sis de sempre ens treuen la professora de ciències de secundària i ens arriba un noi. La trobaré a faltar. I a l'ordinador hauré de treure l'accés com a Casa de Bernarda Alba.
Avui ne rebut el router i ja sóc fonera, no duu instruccions, encara no sé què he fet però ja va. Sóc una fonera linus així que, si tot va bé, podré independitzar els meus pares i el meu germà del meu ordinador i també podré tenir internet a Viladecans. Si tot tot va bé...
Dijous i divendres hem estat a Roa (Burgos) a les primeres jornades sobre edublogs, ha estat una trobada de gent per clonar i per repartir com a sàvia nova per les escoles. D'entre les idees que han sortit d'allà hi ha la Declaració de Roa per la integració de les TIC en l'educació, però la trobada ha estat molt molt més. Passeu-la i signeu-la!L'efectiva incorporació a la Societat de la Informació i la Comunicació ha de ser un objectiu prioritari per a qualsevol sistema educatiu i per a qualsevol país. La institució educativa ha d’assumir la responsabilitat d’aconseguir l’alfabetització digital i l’accés de la ciutadania a les TIC. Però la integració de les TIC necessita un impuls molt més decidit per part de tota la comunitat educativa; en conseqüència, el professorat reunit en Roa realitza la següent declaració per la integració de les TIC en l’ensenyament.
1. La incorporació de les TIC facilita l’aprenentatge i la comunicació de tota la comunitat educativa, i resulta un objectiu irrenunciable.
2. És necessària una política decidida de les administracions educatives perquè les TIC formin part del currículum i s’integrin en ell amb competències definides.
3. Resulta necessària la implementació d'un sistema d’avaluació dels models d’integració existents i dels que es puguin posar en marxa.
4. S'ha de dotar a tots els centres educatius de mitjans tècnics suficients i funcionals. És prioritari l’accés a Internet mitjançant banda ampla.
5. La dotació de mitjans ha d’anar sempre acompanyada del personal tècnic especialitzat. A més, considerem necessària la creació de la figura de l'animador/a TIC, que promogui l’ús d’aquestes tecnologies, i guiï als qui s’inicien.
6. S’ha de fomentar l’ús i desenvolupament del programari lliure, ja que està servint de suport per a les experiències innovadores, que resulten econòmicament inviables amb eines comercials, i perquè facilita l’accés a les TIC.
7. La formació del professorat requereix un canvi en les TIC com objecte i com mitjà de formació i ha d’incorporar models pedagògics per a la seva aplicació l’aula.
8. És necessari incentivar al professorat compromès amb la innovació, no tan sols econòmicament.
9. Cal fomentar la creació de comunitats professionals model, que inclogui ales i xarxes socials que permetin la formació entre iguals, la transmissió de bones pràctiques i el treball cooperativo.
10. S’ha de difondre l’ús d’esquemes oberts de propietat intel·lectual i gestió de drets d'autor que fomentin el treball en col·laboració i facilitin l’accés a repositoris de recursos educatius.
Les meves alumnes de la nintendo i els pelutxs no saben que parlo d'elles pels blogs perquè si no, no m'haguessin regalat aquest pelutx que és un angelet.
Avui ha acabat el curs, com sóc la tutora de secundària he tingut tots els problemes de qui espera per contar-los a l'últim dia... Així que ha estat un dia de bojos... Anava amb els xips de dolçor i paciència al màxim (que per això ja era l'últim dia) però m'han sorprés encara (els meus límits són insondables).
Quan vaig veure el llibre de Ildefonso Falcones de Sierra, La catedral del mar, vaig ficar-lo a la cistella de la FNAC sense mirar gaire. La zona de l'esglèsia està lligada a les històries ocultes de la meva família materna, a escapades sent jo molt molt nena per la zona a coll i bé del meu avi, a compres per les botigues de la zona amb la meva mare i visites a uns tiets que encara vivien al carrer Comerç.
Feia temps que no baixava una pel.li d'internet (tot i que tinc un pilot de llibres de jardineria i alguna sèrie de TV) i vaig baixar V de Vendetta. Un amic (moltes gràcies Juan) m'havia dit que li havia agradat molt i la vaig veure còmodament al sofà però sense fer pauses ni res, la qual cosa és un bon indicatiu per algú que li costa tant concentrar-se com jo.
El segon volum de la Historia crítica de la inquisición española mereixia un lloc millor, vam ficar la bossa perquè no s'embrutés molt... Aquest l'hagués adoptat jo si hagués estat complet... També zona de l'escola del treball i també de matinada, al final vam trobar obert el bar dels funcionaris de la model i ens van fer pagar més begudes de les que vam consumir... Quina màfia!! 
Crec que eren les obres completes de Bartolomé de las Casas, això és el que fa sortir amb els amics i demanar-los si volen llibres quan les cases estan a petar.
Ahir vaig anar a buidar la llibreria de la FNAC i ja tinc el llit ple de llibres, estic el dia dormint i tosint, i no somnio gaire. Feia temps que no podia dedicar-me a perdre el temps. Quin gust!!!
You must remember this
A kiss is just a kiss
A sigh is just a sigh
The fundamental things apply
As time goes by
And when two lovers woo
They still say: "I love you"
On that you can rely
No matter what the future brings
As time goes by
Moonlight and love songs - never out of date
Hearts full of passion - jealousy and hate
Woman needs man - and man must have his mate
That no one can deny
It’s still the same old story
A fight for love and glory
A case of do or die
The world will always welcome lovers
As time goes by
Queda prohibit a tots els lectors d'aquest blog posar-se malalt, especialment de malalties incurables o greus en general.
Sempre tinc els peus a la terra, preveig el bo i el dolent de cada cosa, sóc pràctica i força assenyada i... potser per això que m'agrada tant el corb marí... perquè o el veig al mar o el veig volant però poques vegades el veig amb les potes a terra, com a la foto...
Quan va sedimentar la roca, perquè va quedar un forat tan gros? Què hi ha ara a dintre? Quina pena no poder creuar i entrar a veure...
Tenim un alumne que vé d'oient a classe, és el senyor Manel, i és una gotera que tenim a l'aula. Des del meu seient sembla que ens mira i l'he batejat perquè és ja famosa.
I això també és maco tot i que no sé què és, però la de millions d'anys que haurà trigat a fer-se...
Com les altres imatges, és d'un viatge a Suïssa, és l'antesala de windows, amb forma de proveta o de candau o de maraca o de pou o de porus o de cullera o de lupa o de gerra o d'arbre o de...
o es desapunten i al final vam escollir aquesta pel.lícula al dematí que ha tingut èxit jo pensava que perquè era o pel.li o mates (tot i que jo hagués escollit les mates), però és que resulta que part dels alumnes creia que el camell no era de debó i que parlava d'un traficant.
Em passo el curs amb el consol de ser beatificada al juny per unaminitat divina. Imagino a Al.là, Déu, Buda, Zeus i una representació variada de deus oblidats, inclòs el Cary Grant, votant a la paciència més infinita i esperant que valorin la meva ofrena mental però fervent de uns quants alumnes en un pinxo gegant i ben rostits. Però res, beatificaran abans al pare Mundina que segur que no tenia plantes drogadicctes ni arbres amb trastorn de personalitat.
Estem a un primer pis, la instal.lació elèctrica és més que precària, a les escales que van cap a la terrassa-colomar hi ha un arsenal de llexius i productes de neteja que incompleixen els mínims més mínims de seguretat, les nostres portes s'obren cap a dintre, i els benvolguts alumnes col.leccionen les anelles dels extintors per liar porros.
Quan diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits, segur que ni imaginaven això.
en tengwar y 
