26.4.07

La senda del drago

"Es cuestión de dignidad; no se puede ser cómplice del poder inhumano ni se puede callar. Hay que estar con el dolor real, el que muerde la carne: el sufrimiento del hombre humillado y el niño hambriento. Hay que avanzar por la senda del drago: llevar toda hierba a hacerse árbol, a crear flor y fruto, belleza y dignidad."

Què puc afegir jo a com s'ha de viure que no hagués escrit J.L. Sampedro a la p. 470 de La senda del drago. Però puc comentar que el llibre és un bon exercici de barreja d'estils, on s'hi veu al profe d'econòmiques, a l'home viscut, al poeta perdut i a molts personatges que són nous per a mi. I... em va agradar, però és un llibre peculiar, on em costava molt imaginar el personatge perquè no en conec cap que doni tantes voltes a tot.
Llegint-lo, volia recordar El amante lesbiano on el protagonista deia que ell era més dona que no pas home, però que com li atreien físicament les dones era un home lesbià, però no me'l vaig acabar... Els personatges femenins, però, se'm feien molt masculins, tot i que a la vida quotidiana ja és ben bé això el que hi ha.

2 comentarios:

Mari dijo...

Ajá, estabas acá...
=)

Si, está clarito el texto. Pa qué más.

Besos.

Anónimo dijo...

Pues que no se diga que tu blog no tiene influencia (buena, claro) sobre la gente que lo lee. Porque el otro día fui a la biblioteca municipal a ver que había y estaba La Senda del Drago en la mesa de libros recién adquiridos. No me lo pensé más y lo cogí. Anótate un punto de influencia en la sociedad.
Fdo: Juan demasiado vago para hacer login :-)