Ubi sunt?

Ahir va ser l'aniversari de la germana del meu pare i demà el del seu home, com tots els anys, sols que ara el meu tiet està força greu i no és un grat aniversari. Té un càncer generalitzat que va començar per un càncer de pròstata, com el del meu pare, però que en un cos més jove i més fort ha avançat força ràpid.
A la meva família moltes coses no existeixen perquè no es parla i ara el meu tiet comença a ser una d'aquestes coses. Jo me l'estimat molt al meu tiet, alt com un sant Pau, sempre disposat a jugar i sempre de bon humor. No hi ha ningú que no se l'estimi i això que ara està amarg però tot i així no sabria mai ser desagradable.
Se'n va un de molt bo. Al fons dels estòmacs hi ha la ira continguda de perquè les coses són com són i la de no poder fer-hi res. Ni tan sols poder afegir una balança amb tot el bé que va fer al costat de balances d'altres persones amb tot el mal que van fer.