Fi de curs

Avui ha acabat el curs, com sóc la tutora de secundària he tingut tots els problemes de qui espera per contar-los a l'últim dia... Així que ha estat un dia de bojos... Anava amb els xips de dolçor i paciència al màxim (que per això ja era l'últim dia) però m'han sorprés encara (els meus límits són insondables).
Havien d'exposar un treball de socials i mentres el tècnic no parava de preguntar-me coses dels ordinadors, altres parlaven del sopar de fi de curs, altres feien les recuperacions repartits per aules, altres tontejaven, una alumna m'ha demanat que l'escoltés la seva exposició sobre l'Afghanistan. Ho duia tot preparat, fa la seva posta en escena i fica un pelutx a sobre de la taula...
He fet com si no el veiés tot i la mida, i m'ha dit que el pelutx era per a que els alumnes fixessin l'atenció. Darrera d'això suposo que hi ha una forta inseguretat que amaga sota la seva desinvoltura de vintanyera. L'he convençuda per a que posés el pelutx en front d'ella per a que li donés seguretat quan el mirés en comptes de a sobre de la taula del professor.
Li he escoltat una posada en escena sobre un tema que coneixia poc, li he fet canviar l'ordre dels esdevinements, suposo que simplement l'he escoltat i em resulta estrany que no hagi pogut fer el mateix a casa.
Què ha de passar pel cap d'una noia de vint anys, per posar un pelutx per assegurar-se l'atenció dels companys? Què ha de passar a una família per a que no se l'hagi escoltat ningú? Què n'ha de ser de trist tenir tot allò que pot pagar amb diners sense cap problema, sempre està comprant coses noves, viu a una torre a una zona amb diners; aparentment ho té tot, però la voilà.
Jo només puc ajudar-la a que es tregui l'ESO i donar-li un carinyo per hores i amagar la pena que m'ha fet sentir. Espero que la vida li doni més.