Llegeixo aquí que uns nens han fet el taüt per al seu profe que s'està morint a Someren (Holanda).
A mi em sembla maco, però suposo que no m'agradaria ser la mare de cap d'aquests nens i haver de respondre les seves preguntes.
Penso que mai estàs preparat per a la mort d'algú que t'estimes, o apreciïs, tinguis l'edat que tinguis i no em sembla malament que comencin tan nens perquè no saps mai les voltes que després dóna la vida, però fa una mica de por. O no?