Rèquiem pels interins de les escoles d'adults

Demà vaig a una reunió de la MESA d'adults, vaig perquè l'escola ha decidit que ha d'anar un profe cada cop, excepte els tres de la directiva (que són els únics que mostren una mica d'interès pel que es pugui dir)i, cap dels altres, tenia cap interès a anar-hi ja que "no els tocava".
A mi em va fatal, a les 12 tinc una reunió, a la nit un sopar i és divendres i vaig esgotada, però és que a més, em miro l'ordre del dia i tot és "que mal que ho fan" i mai és "proposem que...". Com a persona que mira des de fora, em fa l'efecte que és un grup de persones que fa 20 es va moure i va lluitar i que ara es permet encara parlar de "quan llavors" i tenir converses laborals del tipus de "fa 20 anys que fem el mateix" "ah, doncs jo també" sense que els caigui la cara de vergonya.
Faig un curs especial per als coordinadors d'informàtica, altre per no estar desfasada, el doctorat, sóc consultora a la UOC, vaig com una moto tot el dia, però demà "haig d'anar" a una reunió d'un grup de gent per qui mai m'he sentit representada.
Però el pitjor és que no representen ni al col.lectiu que pitjor està i que són els interins d'adults. Ni tant sols està a l'ordre del dia. Suposo que esperen a que sigui massa tard per dir "que dolents que són".
Aquest any s'acaba el pla d'estabilitat, s'acaben els contractes per dos anys, hi ha concurs de trasllats. Que se'n farà d'ells? A ningú li importa? Hi ha gent que ha pencat i que penca molt, i que ha remogut les escoles des del fons, movent a aquesta gent que fa vint anys que fa el mateix pensant que fan un bé social sense veure que el moviment de debò és el que porta a les classes més desfavorides cap a una millor inserció laboral.
Això vol ser un rèquiem pels interins que es van creure el que deia la mesa abans, que estarien protegits perquè havien encetat un ensenyament, que en aquest temps aconseguirien l'especifitat d'adults i podrien estar a una llista pròpia, d'això fa molts anys, però jo hi era. Fins i tot vaig voler fer una associació amb altres companys, em van titllar de separatista-de-la-mesa mentres els mateixos d'alguns sindicats ens deien que no fessin cas perquè era l'única manera d'aconseguir alguna cosa però que no ho podien dir allà. Vam anar a un advocat (pagant-lo nosaltres) que ens va dir que fent-lo teníem alguna possibilitat legal però molt poques, que ens busquéssim la vida per altres llocs; dels que ens vam moure per advocats quedo jo a adults, la resta se'n va anar fastiguejada d'aquesta dinàmica de fer sempre el mateix i d'estar-ne orgullós menyspreant tothom que no els secunda.
I jo no sé si em quedaré, ja no sóc interina, però moltes de les escoles d'adults són ara regnes de taifes i jo no he nascut per callar-me tant com ho haig de fer a l'escola on estic ara, de fer-me la tonta, de veure que gairebé mai no he votat les "decisions de claustre", de que les coses s'han de fer "perquè sempre s'han fet així", que, a dies, a sobre haig de perdre part del meu temps lliure anant a reunions informatives que no informen de res que no estigui a internet de fa dies.
Per què no s'adapta la mesa a les noves tecnologies i fa un grup de correu o un fòrum a internet? Per por a que el que diuen quedi per escrit?
I parlo de la mesa d'adults no de la mesa de secundària on, al menys, sembla que diuen el que hi ha, sense embuts.