24.2.08

La casa groga

nokia
Hi ha amics que semblen de mentida i un d'ells és Dani, divendres el vam anar a veure tocar a la seva banda. I m'ho vaig passar molt bé, feia molt que no gaudia amb la música. És cert que les notes no eren totes al seu lloc, les de la banda sencera, no les de Dani, però tot i així entrava dins de mi i la podia viure.
Jo vaig passar el meu mòbil a l'Adam, el nebot del Richard, i va fer ell les fotos. Deia que s'adormia i que no li agradava aquesta música passada de moda però les cames se li anaven i amb Hawai 5.0 se l'il.luminava la cara. Laura, la seva germana, semblava una mica més indiferent, també mig adormida i preocupada per les picabaralles de l'escola.
Ejem, jo tinc les fotos grans, amb més qualitat i Dani, si les vols, ens has de fer anar al proper concert. Sembla mentida, amb el que m'agrada, el poc que vaig... a concerts, a cine... m'haig de posar las piles. A veure si les trobo...

1 comentario:

b-lego dijo...

Per carregar les piles no hi ha res com l'energia solar. Tombar-se al terra sota el sol a la platja, o al camp, o en un parc a la ciutat.

Extendre els braços i les cames com fan els satel·lits amb els seus panells, tencar els ulls i encarar-li un bon somriure.

Gràcies per vindre divendres, i gràcies per les fotos. Em vaig sentir molt recolçat per vosaltres (per tots, també pels que no van poder ser-hi).

Hi haurà més oportunitats, tot que ens repetirem, perquè el nostre repertori és tant curt com el que vareu sentir.

Una abraçada.

Daniel.-