Experiència

No tinc 25 anys d'experiència de treballar adults, però tinc 39 anys i sóc filla i neta de mestres. No entendré mai que el fet de tenir més experiència justifiqui l'argument de "no ho saps perquè no ho vas viure". He viscut moltes altres coses que un que no tingui tants mestres a la família no pot conèixer, he viscut el que han fet els sindicats de bo i també el de dolent, he estat de nena a casa ben callada perquè la mare o l'avi havien de corregir o simplement no estaven d'humor perquè la directiva de l'escola pensava que l'escola era només ella.
Anant més enrera he vist com evoluciona l'educació. Veig com ara, després d'haver passat per mil corrents, tornem al que havia a començaments del segle XX. Sols que llavors, la cosa estava en educar fent el que es sentia que s'havia de fer per ajudar passant dels entrebancs que tenien per part de les Administracions vigents. Què va fer Freinet, què va fer Montessori? Van fer el que sentien que havien de fer, amb un compromís entre ells mateixos i els seus alumnes.
És paradoxal que ara es torni al que pedagògicament van fer, després de deixar-los de costat tants anys, i oblidant del tot el seu esperit d'independència, ignorant sempre els tamisos burocràtics o sindicals.
Fa 25 anys no treballava jo però fa 75 el meu avi ja era un gran mestre dels que treballava fent el que sentia que havia de fer, segur que prioritzaria ara el sentit comú a tota la xarrameca pseudopedagògica d'autobombo que hi ha ara i segur que em diria amb amor i una mica de ràbia "Eva calla, que la gent ja ens posem sols en ridícul, que la vida posa les coses al seu lloc, no cal que diguis el que veus encara que ho vegis clar". Res com la saviesa. Com el trobo a faltar...

La original