25.12.07

Quelqu'un m'a dit / Algú m'ha dit

Ara que la Carla Bruni està de moda altra cop, us recordo la seva cançó més famosa, però cantada per Les enfoirés (un grup que es fa amb cantants que recapten fons per a una obra benèfica i que van canviant) i, en aquest cas,... interpretada.


On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,

Em diuen que les nostres vides no valen gran cosa,
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
Passen en un instant com es panseixen les roses
On me dit que le temps qui glisse est un salaud

Em diuen que el temps que es rellisca és un porc
Que de nos chagrins il s’en fait des manteaux

Que es fa abrics amb les nostres penes.
Pourtant quelqu’un m’a dit…

Però algú m’ha dit…

{Refrain:}
Que tu m’aimais encore,
Que tu m’estimaves encara
C’est quelqu’un qui m’a dit que tu m’aimais encore.
Hi ha algú que m’ha dit que m’estimaves encara.
Serais ce possible alors ?
Serà això possible ?

On me dit que le destin se moque bien de nous
Em diuen que el destí es burla bé de nosaltres.
Qu’il ne nous donne rien et qu’il nous promet tout
Que no ens dóna res i ens ho promet tot
Parait qu’le bonheur est à portée de main,
Sembla ser que la sort és a l'abast de la mà.
Alors on tend la main et on se retrouve fou
Llavors, allarguem la mà i ja ens hem tornat bojos.
Pourtant quelqu’un m’a dit …
Però algú m’ha dit…

{au refrain}

Mais qui est ce qui m’a dit que toujours tu m’aimais?
Però qui és el que m’ha dit que m’estimaves encara?
Je ne me souviens plus, c’était tard dans la nuit,
Jo ja no me’n recordo, era tard i era fosc,
J’entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits
Sento encara la veu, però no li veig la cara
“Il vous aime, c’est secret, lui dites pas que j’vous l’ai dit”
Ell t'estima, és un secret, no li diguis que t'ho he dit.
Tu vois quelqu’un m’a dit…
Ja veus, algú m’ha dit…

Que tu m’aimais encore, me l’a t’on vraiment dit…
Que tu m’estimaves encara, m'ho han dit de debò…
Que tu m’aimais encore, serais ce possible alors ?
Que tu m’estimaves encara, serà això possible ?

On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Em diuen que les nostres vides no valen gran cosa
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
Passen en un instant com es panseixen les roses
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Em diuen que el temps que es rellisca és un porc
Que de nos chagrins il s’en fait des manteaux
Que se'n fa abrics amb les nostres penes.
Pourtant quelqu’un m’a dit…
Però algú m’ha dit…


(A la guitarra, Francis Cabrel, i d'esquerra a dreta, Zazie, Marc Lavoine, Patrick Bruel i Raphaël)

1 comentario:

roser_pen dijo...

Qué versión tan deliciosa!!! Mucho mejor que la de Bruni. Me ha encantado!!!
Qué mono el Bruel, verdad?
1Beso