Quan vaig veure el llibre de Ildefonso Falcones de Sierra, La catedral del mar, vaig ficar-lo a la cistella de la FNAC sense mirar gaire. La zona de l'esglèsia està lligada a les històries ocultes de la meva família materna, a escapades sent jo molt molt nena per la zona a coll i bé del meu avi, a compres per les botigues de la zona amb la meva mare i visites a uns tiets que encara vivien al carrer Comerç.Fa poc vaig acabar cedint i llegint-me Los pilares de la tierra, no em va agradar massa però ara no em ve de gust llegir-me els assatjos de filosofia i de cinema que tinc pendents. La catedral del mar, sent del mateix estil, però, m'ha agradat molt més i si l'hagués de comparar amb altre llibre, ho faria amb La plaça del diamant.
Potser perquè conec la zona, perquè m'estimo la ciutat, perquè la zona de Santa Maria del Mar em resulta encara misteriosa, però de seguida m'he ficat a la història i m'he trobat olorant pudors medievals que es netejaven amb força i empenta per la brisa del mar i pel flaire a espècies dels seus carrers entortolligats.
El llibre és senzill de llegir, a voltes tenia la sensació de llegir els Reader's Digest dels anys sixanta que tenia de nena, però de seguida la història em duia per altres bandes. No és només una novel.la històrica, però el que hi ha de valuós està molt tapat per capes i capes de correccions que, tanmateix, s'agraeixen després de llegir els últims llibres que semblen escrits a correcuita.
4 comentarios:
Hola, Eva.
M'agradaria molt que participessis en un club de lectura que farem dimarts que ve a tres quarts de sis de la tarda a Catalunya Ràdio, dins el programa "De 4 a 7", a l'entorn de "L'església del mar". Seran uns deu minuts i per telèfon.
No cal que l'hagis acabar per poder-hi dir la teva!
Si t'animes a participar-hi, deixa'm el teu número de telèfon i ja et trucarem nosaltres.
Rebràs un llibre de regal (i el meu agraïment).
Eva Piquer
epiquer@avui.cat
Hace días que lo miro de reojo. Pensaba que era un engendro más hasta que ví de refilón al autor en un programa de tele, tranquilo el hombre, un poco fuera de sitio en la liturgia de la promoción sanjorgera. En fin, que ahora no tendré más remedio que comprármelo... o esperar a que lo regales en algún punto de Barcelona ;-)
Estoy en plena lectura de la Catedral del Mar y me está gustando mucho, creo que es comparable a la Ciudad de los Prodigios de Eduardo Mendoza aunque tal vez me esté dejando llevar por el "enganche" del dichoso libro. De todas maneras, en cuanto suba a barna ver la iglesia en primera persona estará en mi agenda como algo obligatorio.
Un petonet
Juan
Sempre m' he sentit orgullosa de ser catalana, pero si la societat del s. xiv era tan depravada com el llibre descriu, m' en avergonyeixo.
Monica
Publicar un comentario