Hi ha coses que no canvien

Quan vaig anar a l'EOI per primer cop tenia 18 anys, estudiava per enginyer, i em servia per desconnectar d'una facultat molt estricta i hi anava cada dia. Aquest curs, amb 38, he tornat a anar-hi, per desconnectar de la feina i de boires personals.
Ahir vam acabar i vam dir de fer un sopar, hi ha tres persones de 16 anyets que volen fer sopar i no dinar i: a les dotze han de ser a casa, no poden trepitjar el Raval, ni anar més lluny de plaça Catalunya, ni volen menjar res d'estrany. Al final sembla que serà un argentí per a que puguin menjar carn amb patates fregides (menjar aprovat per unanimitat pels tres) tot i que dos poden prescindir de les patates. Hi ha tres de 18 anys que ja no ens necessiten per sortir a la nit i que ja no crec que vinguin. I els més animats per sortir som el grupet dels profes i el grupet dels trentallargs tot i que no és fàcil trobar un dia o no tingui ningú altres sopars de fi de curs.
Després he vist que les relacions que hi havia entre companys fa 20 anys a una EOI no han canviat gaire, al final la classe ha fet grupet i la profe ha tingut molta paciència perquè reiem de coses de les que havíem parlat altre dia a les estones robades a l'agenda al bar, on adquiríem els costums dels altres, un dia bevíem vi, altre cervesa, altre coca cola, altre cafè...
I, al que no m'acostumaré mai, és a aquests fi de curs, on gent que no t'ha adreçat la paraula en tot el curs et diu de sortir el cap de setmana, et demana el telèfon, etc., com si els hagués fet vergonya fer-ho quan era temps. Segons com, ho rebo com una manca de respecte i em costa agafar-ho com una mostra de timidesa.