Aquest a classe, amb les iaies, poso un problema... "Si tinc 72 anys, a quin any vaig nèixer? Cares de "I jo què sé" o de "Tu no tens 72 anys" i al final pregunto a veure, a quin any som? I una em diu 1996 i, quan veu la meva cara, diu no 1994 i altra... no, 2004, altra, 2006 i jo vaig dir uis que us treieu anys i vaig escriure 2008 amb la panxa congelada i la resta a la pissarra. Vaig mirar els resultats i resulta que va nèixer al 200872 o al 7208 o... així que jo intentaré que repassin les restes però em temo que serà fer cops de números a les neurones.
Però ja passo de pensar quin és el paper del mestre amb aquesta bona gent. És el que em toca fer i no tinc ganes aquest curs de discutir. Blog i prou, i algun company...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Si això passa amb els alumnes grans, jo en tinc una amb els alumnes que pugen ara.
Estic vivint una experiència força interessant perquè amb 45 anys m'he posat a estudiar un cicle de FP i estic envoltat de nois i noies de 18 fins a 24 (aprox).
Ahir a l'hora del "pati" varem tenir una conversa molt divertida sobre deu, l'ésser humà i la evolució de les espècies.
Bé, el punt "dur" de la discussió va sorgir quan vaig tractar de convèncer a un company de que ben al contrari del que ell insistia i afirmava, la evolució no s'havia aturat en arribar a l'home, que aquesta no afavoria al mes fort si no al millor adaptat (ex. ratolins vs. dinosaures), i que l'ésser humà no era ni de bon tros el seu últim, definitiu i màxim exponent (ex. mutacions virus SIDA i Grip Aviària).
No vaig aconseguir sembrar-li ni la mes lleugera ombra de dubte.
Visca la immobilitat de l'Univers!!! Visca el geocentrisme!!! Visca el virus de la SIDA i la Grip Aviària!!! Tots units cap a l'extinció!!!
Publicar un comentario