Ara estic a una escola on tinc iaios que venen a passar l'estona convençuts que venen a estudiar i a aprendre, molts porten anys venint i repetint curs i no se n'adonen que realment venen a estar amb els companys i que aprendrien més solets a casa, llegint el que els interessa.
Moltes vegades em pregunto quina és la funció de l'escola d'adults, abans complia el rol social d'alfabetitzar els nois de la post-guerra i llurs fills, i per això pertanyíem a benestar social. I ara? Toca a l'escola entretindre'ls? Jo crec que no als cursos que duen a una titulació oficial, sinó a informàtica o a tallers puntuals. Crec que l'única sortida coherent és encaminar a tota la gent que no té possibilitats de formar-se cap a la formació, hi ha un munt de gent, molts d'ells estrangers, a mig escolaritzar i que podrien continuar estudiant, que es fa d'aquesta gent? No es mereixen una titulació oficial?
Hi ha escoles que ho fan, que s'adrecen als que faran servir aquesta titulació per tenir una feina millor, hauré de mirar si puc treballar a una d'elles, d'aquí un any, quan pugui plegar de la que estic ara que té moltíssimes coses bones, però que va contra les meves conviccions i espero sentir que faig una feina (més) útil.
2 comentarios:
Hola! He trobat el teu blog i el trobe interessant. Jo també he treballat a una AFA i si bé, tens raó de que alguns iaios repeteixen i repeteixen de curs (perquè volen seguir anant a l'escola i perquè els mestres ho consenteixen), no estic d'acord amb allò de que no aprenen res. Alguna cosa aprendran. A més a més aquesta gent per dificultats econòmiques i socials no han pogut estudiar i ara tenen l'oportunitat de fer-ho. És una minoria, i em trec el barret per l'esforç que fan dia a dia.
Doncs no sé si aprenen, fa uns anys l'escola d'adults tenia un innegable i molt molt lloable paper social, però ara hi ha mil associacions i entitats públiques que ho fan al mateix nivell i que els poden donar molt més que no pas l'escola. Aprenent tant lentament es deprimeixen i a altres llocs podrien fer tallers de memòria, tai-txi, ioga, campionats de mus!! repàs del que ja saben, cosetes que els fessin feliços i no els suposés un esforç diari.Perquè perpetuar el seu esperit de patiment?
És tant per respecte a la nostra gent gran com per donar sortida a gent que es vol incorporar a cicles formatius.
Publicar un comentario