Fa molt que no escric, quan tot va bé, no paro de buscar a veure si falla alguna cosa, però tot està on ha d'estar, bon moment, etc. Així que em dieu que em queixo molt (malacostumats que esteu a que tot em sembli bé) i jo us dic però si tot va bé, i sento que no sóna convincent perquè encara no he paït tots els canvis esdevinguts en poc temps i veig venir més... que venen a patades; tot i que jo ja volia canvis, que sols és que vull encara controlar el que ja no es pot controlar, i em fa mandra confiar que tot anirà bé, que el gen controlador-maño està molt actiu i no em sé deixar anar, i mira que la vida m'ho posa fàcil!!!!
Sona a post-paranoia, ja ho veig però, tot i que no paro de controlar i analitzar i de tenir una mica de por que un dia em llevi i necessiti canviar de feina i ho enxegui tot a pastar fang, ara no tinc ni ganes de controlar el que escric, així que... penjo això al blog i us desitjo bon dia i bona vida.
3 comentarios:
Fa molt, fa molt. Y encima en catalán, que no entiendo!
=)
Lo importante, que está todo bien, lo entendí.
Besitos, preciosa.
Y sí... en qué vas a escribir... en catalán! Si estás en Catalunya! (se escribe así?)
Es como si se quejaran de que escribo "argentinamente".
Borrá mi queja. No corresponde.
Y más besos!
Ais, Mari, que todo va bien pero que es como que no puedo verlo desde fuera y seguro que es mejor así, pero me falta el tenerlo todo sino atado pues a la vista y eso, ahora, no puede ser.
¿A que no era un problema de idioma?
Publicar un comentario