5.10.05

Ogamers Anònims

Jo no puc dir Em dic Eva i soc alcohòlica perquè últimament l'alcohol només el veig en webquests, però si que puc dir que el 16 de desembre faig 37 anys i sóc ogameaddicta.
Tinc un planeta a www.ogame.com.es, amb noms en llatí i colònies espaials, són planetes tamagotxi, els has de fer créixer en un univers virtual en miniatura i has de mirar de no ficar-te en una star-wars i d'investigar en coses com el terraformer i la tecnologia del gravitó.
La culpa és del Richard (que per cert farà els 39), també em va enganxar a www.hsx.com que és una borsa fictícia que en comptes d'accions té estrenes de cinema a USA, però a aquest ja no entro gairebé mai. El cas és que últimament només parlem per telèfon, i sempre de l'ogame i he optat per emailear-me amb el seu company que té una conversa més variada i perquè, per al Richard, no estic prou enganxada i com diu que aquest joc deixa veure com és la gent de debó doncs aprofita per criticar-me perquè jo no ataco a ningú i llavors no guanyo punts però també critica a un amic nostre que no fa més que assaltar planetes per a estar entre els primers jugadors del món i que això no pot ser signe que el seu cap estigui bé.
Per al Richard ningú és normal i no em creu que qui no és normal és ell, que jo tampoc no sóc normal, ni la seva parella, ni gairebé ningú de la pseudo-colla que tenim. Em fa tendresa sentir-lo parlar de freakies aliens mentres té dos ordinadors encesos, al costat de les mil col.leccions de la seva habitació, a l'única casa que conec que té un canó i una pantalla de cinema al menjador amb un supersofà de latex que fa que seguis i t'adormis encara que el home cinema estigui a tota pastilla i que el seu gat t'agafi com catifa.
Però ara que els meus amics canvien, que res no ho veig com ho veia abans, que retrobo el món que vaig perdre de nena a velocitats de vertigen, ara l'ogame és un vincle amb el passat més recent que no sóc capaç de trencar.

No hay comentarios: