Les convidades de pedra

Fa uns anys, volia explicar que el narrador i l'autor no és la mateixa persona, i per explicar-ho vaig inventar una història segons que un noi de la classe, que no hi era, no havia vingut perquè a la sortida de la classe una noia superguapa que es deia Inès l'havia vingut a recollir i havien marxat plegats cap a la platja.
Llavors vam repartir la feina, un noi de la classe escribia oralment cartes explicant detalls, signant unes com al noi i altres com a Inès i imaginàvem una novel.la epistolar, on evidentment autor i noi no eren el mateix. Altre feia una novel.la en primera persona i el mateix, narrador i protagonista no eren el mateix. I així...
El cas és que un dia va venir el noi molt enfadat perquè a la seva nòvia algú li va explicar que una noia molt guapa que es deia Inès l'havia anat a buscar a la feina per anar a la platja i que no havia estat ningú de la classe... I ja no ho he tornat a fer... i després van concloure que allò de que "cuando el río suena, agua lleva" podia ser 100% fals.
La setmana passada, volia explicar la diferència entre ateu, agnòstic, creient, i apòstata, i em vaig inventar a la senyora Maria, els vaig explicar que estava en un racó, que ella els havia conegut des que eren petits, jugant al parc, que se'ls estimava molt i que era una dona gran, que no vestia amb molts colors, que tenia el cabell blanc, una mica grassoneta i que li agradava quedar-se a la classe i mirar-los. Llavors els vaig explicar que s'ho podien creure o no, però que tant una cosa com altre implicava una creença i que també em podien dir que no tenien proves perquè no la podien veure. Un parell de nois estaven espantats... però ara la senyora Maria ja és una alumna més de la classe i ja em veig que un dia em vindrà un equip de parapsicòlegs del poble per a fer-li una entrevista...