LES VACANCES

Doncs sí, un tema d'actualitat a Catalunya, perquè a moltes comunitats les vacances les comencen dijous sant i agafa tota la setmana següent amb un dia més de festa acumulat.
Jo, en realitat, veig molt millor el sistema alemany de repartir les vacances d'una manera equitativa al llarg de l'any. És cert que no et permet anar dos mesos a Katmandú, però si et fa tenir una millor qualitat de vida.
El problema està en que per fer això, a més de l'enrenou que es crearia, la Generalitat hauria de posar aire acondicionat a tots els centres i adequar les instalacions i això representa sempre massa diners de cop.
Personalment, arribo a l'últim dia de vacances exhausta. Jo sé que m'haig de repartir les forces d'altra manera però mai no ho faig. I, com jo, arriba gairebé tot el claustre i part de l'alumnat.
Quin sentit té això? Encara hem de seguir una ideologia catòlica que ens digui que en aquest món hem vingut a patir, i que la feina és patiment, i tot és patir?
No surt molt millor la feina quan la fem de gust? Quan no hem d'estar patint per les mil i una punyetes burocràtiques...
A les escoles d'adults sembla que estiguem sempre pendents del "share" com als programes de la TV. El número d'alumnes matriculats, el percentatge que va a classe, el que vé però és un moble, el que a més de ser moble és moble de Disney i no para de bellugar...
Mai no ens reunim per a exigir que Ajuntaments i Generalitat ens busquin la matrícul.la, mai no demanem assesorament psicològic per als border-line amb la memòria dels peixos, mai no el demanem per nosaltres!!! Som un col.lectiu-fantasma, sempre amb por de quedar-nos sense feina, sense local, sense ajuts...
Tan malament ho fem? Jo estic segura que no, treballem amb el cor i els resultats els veiem dia a dia. La nostra feina val la pena, encara que a un grup hi hagi 13 en comptes de 15 alumnes, encara que el nostre material sigui precari, nosaltres no ho som de precaris...
I bé, la precarietat, com a interina, serà tema d'altre dia...