Blog de l'Eva

reutilitzar

2009-02-27T01:01:00.003+01:00

Syunsaku Hishikari és un japonès que es dedica a fer collages meravellosos amb troços de paper de diari. Trobo que és una manera molt maca de reconvertir tots els esdeveniments de la vida, els importants i els superflus, i generar un estri nou per colpir-nos més del que fan sovint els diaris.

Imatges

2008-12-07T04:12:00.003+01:00

Això és una manera de recordar que hi ha una web amb quadres maquíssims que millor arxivar, per citar-la i animar a tothom que li agafa imatges a citar-la, es tracta de la web de Nicoletta i té quadres impressionants.
No sabria dir quin m'agrada més, el que he escollit és només el primer, un veritable àngel caigut...

Rèquiem pels interins de les escoles d'adults

2008-10-10T00:08:00.005+02:00

Demà vaig a una reunió de la MESA d'adults, vaig perquè l'escola ha decidit que ha d'anar un profe cada cop, excepte els tres de la directiva (que són els únics que mostren una mica d'interès pel que es pugui dir)i, cap dels altres, tenia cap interès a anar-hi ja que "no els tocava".
A mi em va fatal, a les 12 tinc una reunió, a la nit un sopar i és divendres i vaig esgotada, però és que a més, em miro l'ordre del dia i tot és "que mal que ho fan" i mai és "proposem que...". Com a persona que mira des de fora, em fa l'efecte que és un grup de persones que fa 20 es va moure i va lluitar i que ara es permet encara parlar de "quan llavors" i tenir converses laborals del tipus de "fa 20 anys que fem el mateix" "ah, doncs jo també" sense que els caigui la cara de vergonya.
Faig un curs especial per als coordinadors d'informàtica, altre per no estar desfasada, el doctorat, sóc consultora a la UOC, vaig com una moto tot el dia, però demà "haig d'anar" a una reunió d'un grup de gent per qui mai m'he sentit representada.
Però el pitjor és que no representen ni al col.lectiu que pitjor està i que són els interins d'adults. Ni tant sols està a l'ordre del dia. Suposo que esperen a que sigui massa tard per dir "que dolents que són".
Aquest any s'acaba el pla d'estabilitat, s'acaben els contractes per dos anys, hi ha concurs de trasllats. Que se'n farà d'ells? A ningú li importa? Hi ha gent que ha pencat i que penca molt, i que ha remogut les escoles des del fons, movent a aquesta gent que fa vint anys que fa el mateix pensant que fan un bé social sense veure que el moviment de debò és el que porta a les classes més desfavorides cap a una millor inserció laboral.
Això vol ser un rèquiem pels interins que es van creure el que deia la mesa abans, que estarien protegits perquè havien encetat un ensenyament, que en aquest temps aconseguirien l'especifitat d'adults i podrien estar a una llista pròpia, d'això fa molts anys, però jo hi era. Fins i tot vaig voler fer una associació amb altres companys, em van titllar de separatista-de-la-mesa mentres els mateixos d'alguns sindicats ens deien que no fessin cas perquè era l'única manera d'aconseguir alguna cosa però que no ho podien dir allà. Vam anar a un advocat (pagant-lo nosaltres) que ens va dir que fent-lo teníem alguna possibilitat legal però molt poques, que ens busquéssim la vida per altres llocs; dels que ens vam moure per advocats quedo jo a adults, la resta se'n va anar fastiguejada d'aquesta dinàmica de fer sempre el mateix i d'estar-ne orgullós menyspreant tothom que no els secunda.
I jo no sé si em quedaré, ja no sóc interina, però moltes de les escoles d'adults són ara regnes de taifes i jo no he nascut per callar-me tant com ho haig de fer a l'escola on estic ara, de fer-me la tonta, de veure que gairebé mai no he votat les "decisions de claustre", de que les coses s'han de fer "perquè sempre s'han fet així", que, a dies, a sobre haig de perdre part del meu temps lliure anant a reunions informatives que no informen de res que no estigui a internet de fa dies.
Per què no s'adapta la mesa a les noves tecnologies i fa un grup de correu o un fòrum a internet? Per por a que el que diuen quedi per escrit?
I parlo de la mesa d'adults no de la mesa de secundària on, al menys, sembla que diuen el que hi ha, sense embuts.

Alumnes

2008-10-04T01:44:00.005+02:00

Aquest a classe, amb les iaies, poso un problema... "Si tinc 72 anys, a quin any vaig nèixer? Cares de "I jo què sé" o de "Tu no tens 72 anys" i al final pregunto a veure, a quin any som? I una em diu 1996 i, quan veu la meva cara, diu no 1994 i altra... no, 2004, altra, 2006 i jo vaig dir uis que us treieu anys i vaig escriure 2008 amb la panxa congelada i la resta a la pissarra. Vaig mirar els resultats i resulta que va nèixer al 200872 o al 7208 o... així que jo intentaré que repassin les restes però em temo que serà fer cops de números a les neurones.
Però ja passo de pensar quin és el paper del mestre amb aquesta bona gent. És el que em toca fer i no tinc ganes aquest curs de discutir. Blog i prou, i algun company...

Objectius

2008-09-26T22:23:00.004+02:00

Quan penso amb quins professors he après més sempre veig que és amb els més caòtics, amb els que sempre tenia la sensació de no saber què volien de mi com a alumna.
Això es contradiu amb el que ara és l'ensenyament, on la pauta és el que prima per evitar aquesta desorientació.
Però, realment és el millor? Com puc saber jo com a professora fins a on un alumne pot arribar? I, si jo no ho sé, per què ho ha de saber ell?
Hem de crear uns límits per baix i per dalt que serveixin per a tothom? On es queda el sentit comú? On es queda el saber-se perdut per poder treure forces i tirar endavant? No es trobarà l'alumne això a la vida laboral real? Per què a l'escola se li protegeix tant? Que se n'ha fet dels professors que no sabien fins a on podies arribar i t'atorgaven la seva confiança per a que te'n sortissis per on poguessis fent-te aprendre així molt i molt?
Ara tot és descafeïnat, fins i tot l'ensenyament...

Doncs altre més ensucrada encara...

2008-07-31T09:47:00.004+02:00

Bé, és estiu, què hi farem... i tot el sucre es queda aquí perquè ahir em van donar anàlisis i està a 80, i unes anàlisis perfectes... deixo la hiperglucèmia al blog...

Wonderful world

2008-07-27T12:32:00.003+02:00

Bé, ara ja no és per estar ensucrada des de l'estiu, sinó perquè aquesta cançó crec que va molt bé per als alumnes d'anglès d'escoles d'adults (i esoides en general) i la tenia perduda per la memòria de peix que tinc per aquestes cosetes...

La veu del professor

2008-07-20T03:07:00.004+02:00

La feina

2008-05-10T08:20:00.006+02:00

Treballar a una escola d'adults era, fins l'any passat, estar reconduint els joves que es deixaven, sabent que hi havia força que ho feien. Ex-macarrilles que tornaven a estudiar.
Vois Sur Ton Chemin - MUSICA.COM

Ara estic a una escola on tinc iaios que venen a passar l'estona convençuts que venen a estudiar i a aprendre, molts porten anys venint i repetint curs i no se n'adonen que realment venen a estar amb els companys i que aprendrien més solets a casa, llegint el que els interessa.
Moltes vegades em pregunto quina és la funció de l'escola d'adults, abans complia el rol social d'alfabetitzar els nois de la post-guerra i llurs fills, i per això pertanyíem a benestar social. I ara? Toca a l'escola entretindre'ls? Jo crec que no als cursos que duen a una titulació oficial, sinó a informàtica o a tallers puntuals. Crec que l'única sortida coherent és encaminar a tota la gent que no té possibilitats de formar-se cap a la formació, hi ha un munt de gent, molts d'ells estrangers, a mig escolaritzar i que podrien continuar estudiant, que es fa d'aquesta gent? No es mereixen una titulació oficial?
Hi ha escoles que ho fan, que s'adrecen als que faran servir aquesta titulació per tenir una feina millor, hauré de mirar si puc treballar a una d'elles, d'aquí un any, quan pugui plegar de la que estic ara que té moltíssimes coses bones, però que va contra les meves conviccions i espero sentir que faig una feina (més) útil.

La casa groga

2008-02-24T02:00:00.005+01:00

nokia

Hi ha amics que semblen de mentida i un d'ells és Dani, divendres el vam anar a veure tocar a la seva banda. I m'ho vaig passar molt bé, feia molt que no gaudia amb la música. És cert que les notes no eren totes al seu lloc, les de la banda sencera, no les de Dani, però tot i així entrava dins de mi i la podia viure.
Jo vaig passar el meu mòbil a l'Adam, el nebot del Richard, i va fer ell les fotos. Deia que s'adormia i que no li agradava aquesta música passada de moda però les cames se li anaven i amb Hawai 5.0 se l'il.luminava la cara. Laura, la seva germana, semblava una mica més indiferent, també mig adormida i preocupada per les picabaralles de l'escola.
Ejem, jo tinc les fotos grans, amb més qualitat i Dani, si les vols, ens has de fer anar al proper concert. Sembla mentida, amb el que m'agrada, el poc que vaig... a concerts, a cine... m'haig de posar las piles. A veure si les trobo...

Experiència

2008-02-18T23:18:00.008+01:00

No tinc 25 anys d'experiència de treballar adults, però tinc 39 anys i sóc filla i neta de mestres. No entendré mai que el fet de tenir més experiència justifiqui l'argument de "no ho saps perquè no ho vas viure". He viscut moltes altres coses que un que no tingui tants mestres a la família no pot conèixer, he viscut el que han fet els sindicats de bo i també el de dolent, he estat de nena a casa ben callada perquè la mare o l'avi havien de corregir o simplement no estaven d'humor perquè la directiva de l'escola pensava que l'escola era només ella.
Anant més enrera he vist com evoluciona l'educació. Veig com ara, després d'haver passat per mil corrents, tornem al que havia a començaments del segle XX. Sols que llavors, la cosa estava en educar fent el que es sentia que s'havia de fer per ajudar passant dels entrebancs que tenien per part de les Administracions vigents. Què va fer Freinet, què va fer Montessori? Van fer el que sentien que havien de fer, amb un compromís entre ells mateixos i els seus alumnes.
És paradoxal que ara es torni al que pedagògicament van fer, després de deixar-los de costat tants anys, i oblidant del tot el seu esperit d'independència, ignorant sempre els tamisos burocràtics o sindicals.
Fa 25 anys no treballava jo però fa 75 el meu avi ja era un gran mestre dels que treballava fent el que sentia que havia de fer, segur que prioritzaria ara el sentit comú a tota la xarrameca pseudopedagògica d'autobombo que hi ha ara i segur que em diria amb amor i una mica de ràbia "Eva calla, que la gent ja ens posem sols en ridícul, que la vida posa les coses al seu lloc, no cal que diguis el que veus encara que ho vegis clar". Res com la saviesa. Com el trobo a faltar...

La original

Plans de futur

2008-02-16T00:32:00.005+01:00

Vist que no m'atrauen les dones i que ser lesbiana seria complicat i, vist que els homes sí m'atrauen però que tampoc no són la meva especialitat, crec que podria ser monja atea, o en tot cas agnòstica.
Jo proposo fundar un convent o monestir d'adoradors o adoratrius de Cary Grant, amb pel.lícules seves als maitines dels diumenges (que es tornarien passar a la tarda per si volíem dormir al matí) i que es podrien compaginar amb altres pel.lis.
Naturalment hauria de ser mixt i amb llits king size perquè Cary Grant ho hagués volgut així, al menys pel que deia als llibres de tafanejos de Hollywood que em va passar Richard.
Tinc uns pocs amics que vindrien amb mi: els avorrits de les relacions humanes, els cinèfils que no anem ja mai al cine, heteros no practicants, com jo, vaja. La cosa està en qui ho subvenciona perquè conreant l'horta i fent treballs manuals no amortitzaríem el preu dels lloguers actuals.
A la vida, tot va poc a poc posant-se al seu lloc. Què passarà amb la financiació?

No li calen ni subtítols...

2008-01-29T03:44:00.000+01:00

1984+100

2008-01-05T01:10:00.001+01:00

Quelqu'un m'a dit / Algú m'ha dit

2007-12-25T01:02:00.001+01:00

Ara que la Carla Bruni està de moda altra cop, us recordo la seva cançó més famosa, però cantada per Les enfoirés (un grup que es fa amb cantants que recapten fons per a una obra benèfica i que van canviant) i, en aquest cas,... interpretada.

Les enfoir�s - Quelqu'un m'a dit
Uploaded by booahhh

On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Em diuen que les nostres vides no valen gran cosa,
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
Passen en un instant com es panseixen les roses
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Em diuen que el temps que es rellisca és un porc
Que de nos chagrins il s’en fait des manteaux
Que es fa abrics amb les nostres penes.
Pourtant quelqu’un m’a dit…
Però algú m’ha dit…

{Refrain:}
Que tu m’aimais encore,
Que tu m’estimaves encara
C’est quelqu’un qui m’a dit que tu m’aimais encore.
Hi ha algú que m’ha dit que m’estimaves encara.
Serais ce possible alors ?
Serà això possible ?

On me dit que le destin se moque bien de nous
Em diuen que el destí es burla bé de nosaltres.
Qu’il ne nous donne rien et qu’il nous promet tout
Que no ens dóna res i ens ho promet tot
Parait qu’le bonheur est à portée de main,
Sembla ser que la sort és a l'abast de la mà.
Alors on tend la main et on se retrouve fou
Llavors, allarguem la mà i ja ens hem tornat bojos.
Pourtant quelqu’un m’a dit …
Però algú m’ha dit…

{au refrain}

Mais qui est ce qui m’a dit que toujours tu m’aimais?
Però qui és el que m’ha dit que m’estimaves encara?
Je ne me souviens plus, c’était tard dans la nuit,
Jo ja no me’n recordo, era tard i era fosc,
J’entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits
Sento encara la veu, però no li veig la cara
“Il vous aime, c’est secret, lui dites pas que j’vous l’ai dit”
Ell t'estima, és un secret, no li diguis que t'ho he dit.
Tu vois quelqu’un m’a dit…
Ja veus, algú m’ha dit…

Que tu m’aimais encore, me l’a t’on vraiment dit…
Que tu m’estimaves encara, m'ho han dit de debò…
Que tu m’aimais encore, serais ce possible alors ?
Que tu m’estimaves encara, serà això possible ?

On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Em diuen que les nostres vides no valen gran cosa
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
Passen en un instant com es panseixen les roses
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Em diuen que el temps que es rellisca és un porc
Que de nos chagrins il s’en fait des manteaux
Que se'n fa abrics amb les nostres penes.
Pourtant quelqu’un m’a dit…
Però algú m’ha dit…

(A la guitarra, Francis Cabrel, i d'esquerra a dreta, Zazie, Marc Lavoine, Patrick Bruel i Raphaël)

control

2007-11-22T19:21:00.000+01:00

Fa molt que no escric, quan tot va bé, no paro de buscar a veure si falla alguna cosa, però tot està on ha d'estar, bon moment, etc. Així que em dieu que em queixo molt (malacostumats que esteu a que tot em sembli bé) i jo us dic però si tot va bé, i sento que no sóna convincent perquè encara no he paït tots els canvis esdevinguts en poc temps i veig venir més... que venen a patades; tot i que jo ja volia canvis, que sols és que vull encara controlar el que ja no es pot controlar, i em fa mandra confiar que tot anirà bé, que el gen controlador-maño està molt actiu i no em sé deixar anar, i mira que la vida m'ho posa fàcil!!!!
Sona a post-paranoia, ja ho veig però, tot i que no paro de controlar i analitzar i de tenir una mica de por que un dia em llevi i necessiti canviar de feina i ho enxegui tot a pastar fang, ara no tinc ni ganes de controlar el que escric, així que... penjo això al blog i us desitjo bon dia i bona vida.

Canvis

2007-08-20T02:18:00.000+02:00

La reticència als canvis sempre ha hagut de ser la mateixa, en qualsevol cas, mai està de més somriure una mica.

Propera destinació: Viladecans

2007-08-03T19:10:00.000+02:00

La meva primera destinació com a funcionària. Una escola nova, a un lloc o anava a jugar de nena amb la bici i els meus mosqueters i que, per la foto, no acabo d'ubicar exactament.
Em durà molts records treballar allà, massa, però ara ja puc enfrontar els dolents i gaudir dels bons.
A més, hi ha aules d'ordinadors, una sal.la d'exposicions, espais multifuncionals, promet molt... i més venint del forat que s'havia convertit l'última escola.
Clar que encara ni l'he trepitjat... però segur que les meves cosines venen a ensenyar-me el barri, perquè fa com vint anys que no passo per allà que no sigui de passada. Tot arriba quan ha d'arribar...

Pot ser que té raó...

2007-06-04T17:50:00.000+02:00

E pur... se muove

2007-06-02T00:53:00.000+02:00

La mare dels ous és http://stage6.divx.com/videos/ i la resta són cercadors que endrecen les seves troballes.

http://www.peliculasonline.org/index.php
http://www.sinlamula.com
http://www.yendit.com
http://www.divoox.com/
http://www.series.phpnet.us/
http://verpeliculasonline.com

I a Darkville tenen l'últim de l'últim...

L'he penjat al suro de l'escola a veure si fa efecte...

2007-05-31T16:57:00.000+02:00

La nostra salut mental és tan important com la física. Servei de Salut d'Escòcia.

De Premià

2007-05-25T14:05:00.000+02:00

Ja marxo de Premià, però sempre he volgut escriure sobre persones del poble que no són alumnes de l'escola.

La meva preferida és la senyora dels gats, passetja per la platja, amb un cotxet de la compra, ple de menjar, i el va deixant entre les roques per a que els gats en mengin. La gent se l'estima i a voltes, si passeges per la platja et pregunten si l'has vist. L'últim cop que la vaig veure anava amb un senyor.
Hi ha també el senyor del lloro, a qui tothom coneix i que et mira com si ho sabés tot de tu i no li poguessis enganyar. Va vestit com un mariner i, a voltes, va a um ocell a l'espatlla esquerra.
I en tercer lloc hauria de posar el conserge que teníem fins fa poc a l'escola. Es va presentar dient que era biòleg però després, com s'avorria de no fer res, va demanar sumes i restes de dues xifres per entretenir-se i vam veure que amb prou feines sabia escriure. Va tenir un accident de moto fa uns anys i a cadascú de nosaltres ha explicar una història des dels plors al suïcidi, passant per porcsanglars. Com totes les dones del poble estan enamorades d'ell no sap a qui escollir, això crec que ho va explicar a tots els alumnes nois amb consells de com tractar a les dones que hauria de publicar l'ajuntament que el va contractar.
Però a qui trobaré més a faltar és a les senyores que fan safareig públic al carrer des de les finestres, ara que fa calor i està tot obert les sento reflexionar sobre la vida i la mort. Jo que ni culebrones, ni concursos, ni grans hermanos ni res de tot això, estic pendent de l'atac de cor del marit d'una, escolto les seves reflexions i, al final, seran l'únic que trobaré a faltar de Premià.

Hi ha coses que no canvien

2007-05-24T12:59:00.000+02:00

Quan vaig anar a l'EOI per primer cop tenia 18 anys, estudiava per enginyer, i em servia per desconnectar d'una facultat molt estricta i hi anava cada dia. Aquest curs, amb 38, he tornat a anar-hi, per desconnectar de la feina i de boires personals.
Ahir vam acabar i vam dir de fer un sopar, hi ha tres persones de 16 anyets que volen fer sopar i no dinar i: a les dotze han de ser a casa, no poden trepitjar el Raval, ni anar més lluny de plaça Catalunya, ni volen menjar res d'estrany. Al final sembla que serà un argentí per a que puguin menjar carn amb patates fregides (menjar aprovat per unanimitat pels tres) tot i que dos poden prescindir de les patates. Hi ha tres de 18 anys que ja no ens necessiten per sortir a la nit i que ja no crec que vinguin. I els més animats per sortir som el grupet dels profes i el grupet dels trentallargs tot i que no és fàcil trobar un dia o no tingui ningú altres sopars de fi de curs.
Després he vist que les relacions que hi havia entre companys fa 20 anys a una EOI no han canviat gaire, al final la classe ha fet grupet i la profe ha tingut molta paciència perquè reiem de coses de les que havíem parlat altre dia a les estones robades a l'agenda al bar, on adquiríem els costums dels altres, un dia bevíem vi, altre cervesa, altre coca cola, altre cafè...
I, al que no m'acostumaré mai, és a aquests fi de curs, on gent que no t'ha adreçat la paraula en tot el curs et diu de sortir el cap de setmana, et demana el telèfon, etc., com si els hagués fet vergonya fer-ho quan era temps. Segons com, ho rebo com una manca de respecte i em costa agafar-ho com una mostra de timidesa.

La mort

2007-05-23T04:35:00.000+02:00

Val, pot ser mai es supera la mort d'un ser que t'estimes, ni és plaent pensar-hi, però m'he quedat parada amb el pànic dels meus estudiants a comparar dos poemes que en parlen. Mai no m'ho hagués pensat.

Tenen entre 17 i 47 anys, la de 47 és l'única que ha fet el que li demanava, que era ben poc. Els poemes els vam parlar a classe, el de Quevedo els va agradar molt quan el van llegir amb encavalcaments i sabent què eren les paraules. El de l'Àngel Gonzàlez molt menys... m'han fet uns esquemes molt bons sobre les idees principals, de com lligar-les i a l'hora de redactar l'esquema... m'han parlat de tot menys del que havien tractat a l'esquema. És com si haguessin fet servir els poemes per saltar i parlar dels avis, de la por, del pas del temps, a una estranya teràpia de grup. Evidentment, la culpa és meva perquè al grup de nivell baix els hi he posat un text de A.Muñoz Molina sobre el llenguatge gestual i ho han fet tots bé.

Jo no sabia si comentar que jo no estic ara per fer de terapeuta i, quan la millor alumna, de 37 anys, m'ha parlat del seu avi després de fer-me un esquema d'idees perfecte; només li he dit que l'esquema estava molt bé. M'ha comentat que li havia costat moltíssim i al cap d'una estona ha comentat que té tres nens petits i un marit de 69 anys, que sempre havia estat molt bé i que no es penedia de res. I el que tots sabem que l'edat no garanteix res etc. etc.

Però de totes maneres, he lligat moltes "o" de companyia en silenci i he decidit passar a la "nariz pegada" si altre cop m'entren ganes de parlar de Quevedo.

Amor constante más allá de la muerte

Cerrar podrá mis ojos la postrera
Sombra que me llevare el blanco día,
Y podrá desatar esta alma mía
Hora, a su afán ansioso lisonjera;

Mas no de esotra parte en la ribera
Dejará la memoria, en donde ardía:
Nadar sabe mi llama el agua fría,
Y perder el respeto a ley severa.

Alma, a quien todo un Dios prisión ha sido,
Venas, que humor a tanto fuego han dado,
Médulas, que han gloriosamente ardido,

Su cuerpo dejará, no su cuidado;
Serán ceniza, mas tendrá sentido;
Polvo serán, mas polvo enamorado.

Cumpleaños de amor

¿Cómo seré yo
cuando no sea yo?
Cuando el tiempo
haya modificado mi estructura,
y mi cuerpo sea otro,
otra mi sangre,
otros mis ojos y otros mis cabellos.
Pensaré en ti, tal vez.
Seguramente,
mis sucesivos cuerpos
-prolongándome, vivo, hacia la muerte-
se pasarán de mano en mano,
de corazón a corazón,
de carne a carne,
el elemento misterioso
que determina mi tristeza
cuando te vas,
que me impulsa a buscarte ciegamente,
que me lleva a tu lado
sin remedio:
lo que la gente llama amor, en suma.
Y los ojos
-qué importa que no sean estos ojos-
te seguirán a donde vayas, fieles.

La senda del drago

2007-04-26T23:23:00.000+02:00

"Es cuestión de dignidad; no se puede ser cómplice del poder inhumano ni se puede callar. Hay que estar con el dolor real, el que muerde la carne: el sufrimiento del hombre humillado y el niño hambriento. Hay que avanzar por la senda del drago: llevar toda hierba a hacerse árbol, a crear flor y fruto, belleza y dignidad."

Què puc afegir jo a com s'ha de viure que no hagués escrit J.L. Sampedro a la p. 470 de La senda del drago. Però puc comentar que el llibre és un bon exercici de barreja d'estils, on s'hi veu al profe d'econòmiques, a l'home viscut, al poeta perdut i a molts personatges que són nous per a mi. I... em va agradar, però és un llibre peculiar, on em costava molt imaginar el personatge perquè no en conec cap que doni tantes voltes a tot.
Llegint-lo, volia recordar El amante lesbiano on el protagonista deia que ell era més dona que no pas home, però que com li atreien físicament les dones era un home lesbià, però no me'l vaig acabar... Els personatges femenins, però, se'm feien molt masculins, tot i que a la vida quotidiana ja és ben bé això el que hi ha.

Planetes a escala

2007-04-04T01:09:00.000+02:00

Amb detalls a:

http://kokogiak.com/solarsystembodieslargerthan200miles.html

L'univers a escala

2007-04-02T22:05:00.000+02:00

On podem fer-nos una idea de com és de gran o petit allò que ens envolta és... a nikon!

2007-02-19T21:38:00.000+01:00

Llegeixo aquí que uns nens han fet el taüt per al seu profe que s'està morint a Someren (Holanda).
A mi em sembla maco, però suposo que no m'agradaria ser la mare de cap d'aquests nens i haver de respondre les seves preguntes.
Penso que mai estàs preparat per a la mort d'algú que t'estimes, o apreciïs, tinguis l'edat que tinguis i no em sembla malament que comencin tan nens perquè no saps mai les voltes que després dóna la vida, però fa una mica de por. O no?

Walla

2007-02-19T21:00:00.000+01:00

Hi ha gent que s'està tornat anti-google. Doncs per al correu, walla dóna tres gigues gratis, sembla que va millor que gmail però per a què volem un altre email? Tot i que mai no se sap...

Sóc un sol...

2007-02-12T23:59:00.001+01:00

Altre

2007-02-06T13:03:00.000+01:00

Aquí sencer.

Slide

2007-02-06T12:46:00.000+01:00

Més feina 6/2/7

2007-02-06T11:13:00.000+01:00

This album is powered by
BubbleShare
- Add to my blog

Feina curs 6/2/7

2007-02-06T10:53:00.000+01:00

Les religions

2006-12-26T20:46:00.000+01:00

Via Deu vos guard he trobat aquest link amb la història de les religions. Molt nadalenc...
Está a mida gran a http://www.mapsofwar.com/images/Religion.swf

I això...

2006-12-03T18:49:00.000+01:00

és només una prova per veure què no sé utilitzar això de l'insert map que té el windowslivewriter dels meus amors...

View map

Ja ho han inventat

2006-12-03T18:33:00.000+01:00

El que jo no entro a la meva nevera no ho veig. Ja em poden deixar una síndria sencera (ja ha passat) que, com jo no l'he ficada, no la veig.

Així que, quan he vist aquesta nevera, he pensat que l'havien creat per a mi. També hi ha un aire acondicionat transparent que segur que deixa veure com va el filtre i una rentadora que, mira, de moment, ja sé quan està plena o buida.

Serà antiestètica però si la venguessin aquí em penso que la compraria, mai no estaria tan plena com la de la imatge, però podria veure millor com està, o si el meu germà ha decidit baixar la població dels meus iogurts, o si la meva mare ha decidit emplenar-la amb coses que no veuré.

Altre heterònim

2006-12-03T18:21:00.000+01:00

He decidit que l'Eva més seriosa se'n vagi a l'espai que la Generalitat li deixa per a que escrigui sobre coses més serioses.

De moment, només vaig recollint adreces curioses. En comptes d'afegir posts, de moment vaig editant els dos que hi ha, un mig de lletres i altre mig de ciències, amb links que em criden l'atenció.

Així que una part de mi s'ha mudat a Chez-moi.

Lectures

2006-11-05T22:43:00.000+01:00

Ara que no tinc gens de ganes de pensar, m'he posat a llegir; vaig passejar-me per l'fnac i vaig agafar Inés del alma mía i... pse, no hi ha manera d'entrar als últims llibres d'Isabel Allende, es llegeixen ràpid i bé i tenen el seu punt però ja no enganxen.
Després vaig anar a per a l'últim de Matilde Asensi, Todo bajo el cielo, que em va recordar a El último catón però sense la història d'amor petarda i irreverent de la monja napolitana.
Finalment vaig decidir llegir quelcom "més seriós" i vaig optar per Travesuras de la niña mala de Vargas Llosa i... no em crec la història; i més després de El paraíso en otra esquina que em va agradar molt, així que abans de renunciar al autor miraré de llegir La fiesta del chivo que té bona pinta...
I com no vull pensar, accepto recomanacions alienes, via el que sigui...

Aquarela

2006-10-16T21:40:00.000+02:00

Tot el dia enganxada al bus a la cançó de Toquinho que, a més a més, no m'agradava gens quan era petita i sonava...
He mirat la lletra a internet i és una mica diferent la versió original a la castellana. A la d'aquí van acabar la cançó dient que la vida és una pintura que un va pintant i a la brasilera que acabarà perdent els colors...

Numa folha qualquer eu desenho um sol amarelo
E com cinco ou seis retas é fácil fazer um castelo
Corro o lápis em torno da mão e me dou uma luva
E se faço chover, com dois riscos, tenho um guarda-chuva
Se um pinguinho de tinta cai num pedacinho azul do papel
Num instante imagino uma linda gaivota a voar no céu
Vai voando contornando
A imensa curva norte sul
Vou com ela viajando
Havaí, Pequim ou Istambul
Pinto um barco a vela branco navegando
é tanto céu e mar num beijo azul
Entre as nuvens vem surgindo
Um lindo avião rosa e grená
Tudo em volta colorindo
Com suas luzes a piscar
Basta imaginar e ele está partindo
Sereno indo
E se a gente quiser
Ele vai pousar
Numa folha qualquer eu desenho um navio de partida
Com alguns bons amigos, bebendo de bem com a vida
De uma América à outra consigo passar num segundo
Giro um simples compasso e num círculo eu faço o mundo
Um menino caminha e caminhando chega no muro
E ali logo em frente a esperar pela gente o futuro está
E o futuro é uma astronave
Que tentamos pilotar
Não tem tempo nem piedade
Nem tem hora de chegar
Sem pedir licença muda nossa vida
E depois convida a rir ou chorar
Nessa estrada não nos cabe
Conhecer ou ver o que virá
O fim dela ninguém sabe
Bem ao certo onde vai dar
Vamos todos numa linda passarela
De uma aquarela que um dia enfim
Descolorirá
Numa folha qualquer eu desenho um sol amarelo
Que descolorirá
E se faco chover com dois riscos tenho um guarda-chuva
Que descolorirá
Giro um simples compasso e num círculo eu faço o mundo
Que descolorirá

Lexiquetos

2006-08-31T13:39:00.000+02:00

Una web curiosa (i una mica friki també) és la de Lexiquetos, ens pot ajudar a saber qui som, allò d'on venim i on anem déu estar per altra pàgina.

Jo sóc en tengwar y això és la meva data de naixement amb "glifos" maies.

vacances

2006-08-20T21:52:00.000+02:00

El quinze d'agost vaig veure aquestes imatges de gel a quatre graus de temperatura. Semblava millor idea des de la xafogor de Barcelona. Encara tusso de la galipàndia d'aquell dia tot i que dormir el dia següent una supersiesta amb edredó i fred i pluja al carrer si que va estar bé. Quines vacances... Les fotos una mica comentades o sense comentar.

cançons

2006-07-19T01:24:00.000+02:00

Aquesta cançó és genial per a un anunci de cafè, la dona que diu que la vida són dos dies, que el destí sempre està jugant, però que algú li diu a la noia que se l'estimen. És ben bé com matinar i pensar que tots els dies són iguals que no podem fugir del que ens hem creat però que amb cafè potser tot és diferent... I com el lector no acaba d'anar... està aquí.

I aquesta m'agrada, perquè és preciosa, però m'agrada això de reivindicar el saber que és el que no es vol abans de saber què es vol. La cançó també està aquí.

Premià

2006-07-17T18:04:00.000+02:00

Altre curs a Premià, aquest any sense ensurts, però no estarem les sis de sempre ens treuen la professora de ciències de secundària i ens arriba un noi. La trobaré a faltar. I a l'ordinador hauré de treure l'accés com a Casa de Bernarda Alba.

Ja sóc fonera

2006-07-12T23:17:00.000+02:00

Avui ne rebut el router i ja sóc fonera, no duu instruccions, encara no sé què he fet però ja va. Sóc una fonera linus així que, si tot va bé, podré independitzar els meus pares i el meu germà del meu ordinador i també podré tenir internet a Viladecans. Si tot tot va bé...

Edublogs

2006-07-08T16:44:00.000+02:00

Dijous i divendres hem estat a Roa (Burgos) a les primeres jornades sobre edublogs, ha estat una trobada de gent per clonar i per repartir com a sàvia nova per les escoles. D'entre les idees que han sortit d'allà hi ha la Declaració de Roa per la integració de les TIC en l'educació, però la trobada ha estat molt molt més. Passeu-la i signeu-la!

L'efectiva incorporació a la Societat de la Informació i la Comunicació ha de ser un objectiu prioritari per a qualsevol sistema educatiu i per a qualsevol país. La institució educativa ha d’assumir la responsabilitat d’aconseguir l’alfabetització digital i l’accés de la ciutadania a les TIC. Però la integració de les TIC necessita un impuls molt més decidit per part de tota la comunitat educativa; en conseqüència, el professorat reunit en Roa realitza la següent declaració per la integració de les TIC en l’ensenyament.

1. La incorporació de les TIC facilita l’aprenentatge i la comunicació de tota la comunitat educativa, i resulta un objectiu irrenunciable.
2. És necessària una política decidida de les administracions educatives perquè les TIC formin part del currículum i s’integrin en ell amb competències definides.
3. Resulta necessària la implementació d'un sistema d’avaluació dels models d’integració existents i dels que es puguin posar en marxa.
4. S'ha de dotar a tots els centres educatius de mitjans tècnics suficients i funcionals. És prioritari l’accés a Internet mitjançant banda ampla.
5. La dotació de mitjans ha d’anar sempre acompanyada del personal tècnic especialitzat. A més, considerem necessària la creació de la figura de l'animador/a TIC, que promogui l’ús d’aquestes tecnologies, i guiï als qui s’inicien.
6. S’ha de fomentar l’ús i desenvolupament del programari lliure, ja que està servint de suport per a les experiències innovadores, que resulten econòmicament inviables amb eines comercials, i perquè facilita l’accés a les TIC.
7. La formació del professorat requereix un canvi en les TIC com objecte i com mitjà de formació i ha d’incorporar models pedagògics per a la seva aplicació l’aula.
8. És necessari incentivar al professorat compromès amb la innovació, no tan sols econòmicament.
9. Cal fomentar la creació de comunitats professionals model, que inclogui ales i xarxes socials que permetin la formació entre iguals, la transmissió de bones pràctiques i el treball cooperativo.
10. S’ha de difondre l’ús d’esquemes oberts de propietat intel·lectual i gestió de drets d'autor que fomentin el treball en col·laboració i facilitin l’accés a repositoris de recursos educatius.

Assecallàgrimes

2006-06-21T15:55:00.000+02:00

Les meves alumnes de la nintendo i els pelutxs no saben que parlo d'elles pels blogs perquè si no, no m'haguessin regalat aquest pelutx que és un angelet.
El que imagino que el seu anglès (i em tiro pedres al sostre que jo sóc la seva profe) no és prou bo per a entendre el que diu a dintre: " I will be there when nobody else is to care, kiss away tears and bring smiles on rainy days. And always to be a very best friend. Because everybody needs somebody. " O sí?

Sopar de fi de curs

2006-06-18T23:14:00.000+02:00

Després del pelutx no em podia sorprendre? Doncs encara era possible una mica més...
Divendres vaig anar al sopar de fi de curs; mai no ho fem però aquest curs vam seure junts els profes en un racó i vam estar fent continuació del claustre, ideal... Abans d'anar a l'exili jo estava asseguda amb l'alumna del pelutx per allò que em venia a parlar i la seva germana em va dir que segués amb elles i em van fer la classe de TICs amb una consola que es diu Nintendo DS.
Em vaig alegrar de no haver-la vist a classe aquest curs perquè a més de jugar a tenir gossos tamagotxi resulta que et pots connectar a altre Nintendo DS i pots xatejar escrivint com si fos un full amb un llapis de plàstic.
El cas és que les profes em van venir a buscar per anar a l'altre extrem de la taula i al poc em ve una noia (de 23 anys...) amb una maquineta d'aquelles i un llapis per a que estigués al dia del que em deien perquè ara ja no era la seva profe. I... me la vaig quedar una estona, perquè tampoc no era el cas de sopar parlant de publicitat, d'avaluacions, de problemes, del curs que vé... i vaig fer zapping d'uns a d'altres pensant en que en tornar a Barcelona havia de trucar els meus amics per continuar la nit amb un aniversari i que el que necessito ja és una bona dosi de VACANCES.

Fi de curs

2006-06-15T22:28:00.000+02:00

Avui ha acabat el curs, com sóc la tutora de secundària he tingut tots els problemes de qui espera per contar-los a l'últim dia... Així que ha estat un dia de bojos... Anava amb els xips de dolçor i paciència al màxim (que per això ja era l'últim dia) però m'han sorprés encara (els meus límits són insondables).
Havien d'exposar un treball de socials i mentres el tècnic no parava de preguntar-me coses dels ordinadors, altres parlaven del sopar de fi de curs, altres feien les recuperacions repartits per aules, altres tontejaven, una alumna m'ha demanat que l'escoltés la seva exposició sobre l'Afghanistan. Ho duia tot preparat, fa la seva posta en escena i fica un pelutx a sobre de la taula...
He fet com si no el veiés tot i la mida, i m'ha dit que el pelutx era per a que els alumnes fixessin l'atenció. Darrera d'això suposo que hi ha una forta inseguretat que amaga sota la seva desinvoltura de vintanyera. L'he convençuda per a que posés el pelutx en front d'ella per a que li donés seguretat quan el mirés en comptes de a sobre de la taula del professor.
Li he escoltat una posada en escena sobre un tema que coneixia poc, li he fet canviar l'ordre dels esdevinements, suposo que simplement l'he escoltat i em resulta estrany que no hagi pogut fer el mateix a casa.
Què ha de passar pel cap d'una noia de vint anys, per posar un pelutx per assegurar-se l'atenció dels companys? Què ha de passar a una família per a que no se l'hagi escoltat ningú? Què n'ha de ser de trist tenir tot allò que pot pagar amb diners sense cap problema, sempre està comprant coses noves, viu a una torre a una zona amb diners; aparentment ho té tot, però la voilà.
Jo només puc ajudar-la a que es tregui l'ESO i donar-li un carinyo per hores i amagar la pena que m'ha fet sentir. Espero que la vida li doni més.

estatut

2006-06-10T22:31:00.000+02:00

Ho reconec, m'importa molt poc l'estatut; si és que voto, serà per allò de restar un vot al PP, però malgrat tot, aquest video m'ha fet somriure una mica...

Viquidites

2006-06-04T12:17:00.000+02:00

Vols una "cita" en català, en tens de ben maques? Doncs, ves a Viquidites a http://ca.wikiquote.org/wiki/Portada
És una bona idea, no?
Pot ser li falta diversitat... Està esperant el nostre ajut...

Encaustic

2006-05-17T01:31:00.000+02:00

Ja tinc la meva planxa per dibuixar amb cires i per fi ja l'he estrenada. N'he fet quatre postaletes. Ara m'hauré de controlar per no tenir la casa plena... Qui vulgui jugar a fer-ne ja sap on sóc.

Per fi!!!

2006-05-13T02:03:00.000+02:00

Ja tenim aula d'informàtica, primer van ser els endolls i avui ha estat el cablejat de l'ADSL, hem hagut de fer jocs malabars però tots els ordinadors van!!! Les senyores no caben a les taules que van enviar, són de persona i mitja, però ja ho resoldran a empentes!!!
Quina sensació tan rara quan la classe es veu tan maca, i tan plena d'ordinadors!!!

La catedral del mar

2006-04-17T06:49:00.000+02:00

Quan vaig veure el llibre de Ildefonso Falcones de Sierra, La catedral del mar, vaig ficar-lo a la cistella de la FNAC sense mirar gaire. La zona de l'esglèsia està lligada a les històries ocultes de la meva família materna, a escapades sent jo molt molt nena per la zona a coll i bé del meu avi, a compres per les botigues de la zona amb la meva mare i visites a uns tiets que encara vivien al carrer Comerç.
Fa poc vaig acabar cedint i llegint-me Los pilares de la tierra, no em va agradar massa però ara no em ve de gust llegir-me els assatjos de filosofia i de cinema que tinc pendents. La catedral del mar, sent del mateix estil, però, m'ha agradat molt més i si l'hagués de comparar amb altre llibre, ho faria amb La plaça del diamant.
Potser perquè conec la zona, perquè m'estimo la ciutat, perquè la zona de Santa Maria del Mar em resulta encara misteriosa, però de seguida m'he ficat a la història i m'he trobat olorant pudors medievals que es netejaven amb força i empenta per la brisa del mar i pel flaire a espècies dels seus carrers entortolligats.
El llibre és senzill de llegir, a voltes tenia la sensació de llegir els Reader's Digest dels anys sixanta que tenia de nena, però de seguida la història em duia per altres bandes. No és només una novel.la històrica, però el que hi ha de valuós està molt tapat per capes i capes de correccions que, tanmateix, s'agraeixen després de llegir els últims llibres que semblen escrits a correcuita.

V de Vendetta

2006-04-16T22:10:00.000+02:00

Feia temps que no baixava una pel.li d'internet (tot i que tinc un pilot de llibres de jardineria i alguna sèrie de TV) i vaig baixar V de Vendetta. Un amic (moltes gràcies Juan) m'havia dit que li havia agradat molt i la vaig veure còmodament al sofà però sense fer pauses ni res, la qual cosa és un bon indicatiu per algú que li costa tant concentrar-se com jo.
Així que quina sorpresa! M'esperava que dels directors de Matrix sortiria quelcom més fosc i crec que el resultat és lluminós. Em va recordar una mica El jardinero fiel però d'allà vaig sortir pensant tothom és dolent (el contrari del que normalment tinc al cap) i de V acabes pensant que hi ha esperança per a la humanitat tot i que sigui perquè hi ha guionistes que tenen prou humor per fer aquests guions.
També vaig fer una prova culinària, un "Patefin", seguint la recepta que hi ha a http://minouchka.canalblog.com/archives/p70-10.html surt quelcom boníssim però necessitaria moltes instruccions per donar la volta a la paella a la patefin. La meva primera idea que va ser fer-ho amb una cassola de fang va ser catastròfica, amb la meva paella (que no és una paella gegantina com les franceses) sembla una truita de patates. El meu pare que no és golafre se'l va cruspir gairebé tot. Guanya molt amb la mermelada de fruits vermells.

Bookcroosing

2006-04-02T14:45:00.000+02:00

El segon volum de la Historia crítica de la inquisición española mereixia un lloc millor, vam ficar la bossa perquè no s'embrutés molt... Aquest l'hagués adoptat jo si hagués estat complet... També zona de l'escola del treball i també de matinada, al final vam trobar obert el bar dels funcionaris de la model i ens van fer pagar més begudes de les que vam consumir... Quina màfia!!

Bookcroosing

2006-04-02T14:39:00.000+02:00

Crec que eren les obres completes de Bartolomé de las Casas, això és el que fa sortir amb els amics i demanar-los si volen llibres quan les cases estan a petar.
L'edifici era l'escola del treball, tot i que semblava un IES i la foto de matinada...

Refredat

2006-03-18T23:52:00.000+01:00

Ahir vaig anar a buidar la llibreria de la FNAC i ja tinc el llit ple de llibres, estic el dia dormint i tosint, i no somnio gaire. Feia temps que no podia dedicar-me a perdre el temps. Quin gust!!!

You must remember this...

2006-03-10T23:07:00.000+01:00

La meva relació amb la música no és massa bona. Alguns ho saben bé... Només m'agrada el jazz clàssic, i cançons de les que pugui entendre la lletra i m'agradi. I una que sempre m'ha agradat és la de As time goes by.

As time goes by

2006-03-10T22:58:00.000+01:00

You must remember this
A kiss is just a kiss
A sigh is just a sigh
The fundamental things apply
As time goes by

And when two lovers woo
They still say: "I love you"
On that you can rely
No matter what the future brings
As time goes by

Moonlight and love songs - never out of date
Hearts full of passion - jealousy and hate
Woman needs man - and man must have his mate
That no one can deny

It’s still the same old story
A fight for love and glory
A case of do or die
The world will always welcome lovers
As time goes by

Edicte

2006-02-25T16:55:00.000+01:00

Queda prohibit a tots els lectors d'aquest blog posar-se malalt, especialment de malalties incurables o greus en general.

Feina

2006-02-18T13:27:00.000+01:00

En general, anem tots fins al coll de feina i, en general, en comptes d'alleugar-la, anem buscant maneres de fer-la més còmoda. Per això em fan por aquesta mena d'invents que a sobre no pensen que alguns també fem servir impressora, llapis, boli, i tenim de tot i més al voltant del lloc on treballem.

Corb marí

2006-02-12T00:25:00.000+01:00

Sempre tinc els peus a la terra, preveig el bo i el dolent de cada cosa, sóc pràctica i força assenyada i... potser per això que m'agrada tant el corb marí... perquè o el veig al mar o el veig volant però poques vegades el veig amb les potes a terra, com a la foto...

Confiança

2006-02-03T17:56:00.000+01:00

M'agrada el cercador d'imatges del google perquè busques un concepte més o menys abstracte i la web decideix per tu.
Així que jo volia demanar "confiança" i m'ha sortit "Lumber Schooner CONFIANZA in San Francisco Bay" i m'agrada molt, perquè realment em sento com un vaixell que carrega de tot, bo i dolent.

Ser persona...

2006-01-08T17:18:00.000+01:00

Cafè llarg, sol i sense sucre. Després de dinar al santuari del Far, emboirats de boira i pluja. El toc final!!!

Ubi sunt?

2005-12-25T13:04:00.000+01:00

Ahir va ser l'aniversari de la germana del meu pare i demà el del seu home, com tots els anys, sols que ara el meu tiet està força greu i no és un grat aniversari. Té un càncer generalitzat que va començar per un càncer de pròstata, com el del meu pare, però que en un cos més jove i més fort ha avançat força ràpid.
A la meva família moltes coses no existeixen perquè no es parla i ara el meu tiet comença a ser una d'aquestes coses. Jo me l'estimat molt al meu tiet, alt com un sant Pau, sempre disposat a jugar i sempre de bon humor. No hi ha ningú que no se l'estimi i això que ara està amarg però tot i així no sabria mai ser desagradable.
Se'n va un de molt bo. Al fons dels estòmacs hi ha la ira continguda de perquè les coses són com són i la de no poder fer-hi res. Ni tan sols poder afegir una balança amb tot el bé que va fer al costat de balances d'altres persones amb tot el mal que van fer.

wifi

2005-12-24T17:45:00.000+01:00

Estic escribint des del sofà de casa meva perquè ahir vaig instal.lar el wifi d'una vegada. És ben fàcil, vaig comprar el pack de Dlink i, seguint les instruccions, ha funcionat sense massa problema (un cop he desactivat que windows s'encarregui de tot).
I ara ja he planejat allargar la línia fins a casa dels meus pares per a poder tenir més intimitat a casa meva, ejem, ja sé que ja toca però els límits i jo no estem fets un per l'altre. I on no hi ha massa distància física...
Però bé, que ja tinc wifi i a més la tarja és una usb normal i no dóna tants problemes com la "pcm" o "pcmi" o aquella més ampla que tinc al lateral :-)

curiositat

2005-12-24T10:08:00.000+01:00

Quan va sedimentar la roca, perquè va quedar un forat tan gros? Què hi ha ara a dintre? Quina pena no poder creuar i entrar a veure...

Bones festes!

2005-12-18T16:56:00.000+01:00

L'últim kaki del 2005

2005-12-11T00:09:00.000+01:00

Viladecans, 10 de desembre de 2005

Complements per al senyor Manel

2005-12-03T17:03:00.000+01:00

Divendres va venir la regidora, li vam ensenyar la futura aula d'ordinadors, com podien anar els endolls i li vam dir que hi havia una gotera. Llavors li vaig presentar al senyor Manel i em diu "I les ulleres?" i jo me'l quedo mirant i li havien dibuixat amb llapis unes ulleres i li havien donat per fumar alguna cosa, amb llapis.
Bé, jo ja m'ensumo qui ha estat, perquè només hi ha dos que estan tot el dia examinant si la gotera canvia o no, i no penso dir-los res però no vull ni saber com van poder posar les taules i per on es van enfilar per arribar al sostre i dibuixar els complements. Espero que el senyor Manel els hi agraexi...

El senyor Manel

2005-12-01T02:18:00.000+01:00

Tenim un alumne que vé d'oient a classe, és el senyor Manel, i és una gotera que tenim a l'aula. Des del meu seient sembla que ens mira i l'he batejat perquè és ja famosa.
Hi ha un parell d'alumnes que tenen por de mirar-la i un que vol cridar la seva àvia per a que la vegi i li digui qui és.
Jo crec que igual si corre la veu que tenim al senyor Manel al sostre és més fàcil que vinguin a revisar els sostres aviat.

2005-11-25T23:06:00.000+01:00

No és una foto feta per accident, em va agradar tant la disposició del terra que vaig acabar fent la foto.

2005-11-19T20:28:00.000+01:00

I això havia estat un glaciar... Impressionant... i la taqueta negra del mig, si apropo la imatge, és un/una excursionista amb moxitlla a l'esquena, quina sensació... Hi vull tornar!!!

2005-11-19T20:25:00.000+01:00

El món a l'inrevés

2005-11-19T20:23:00.000+01:00

Em penso que ni la rentadora més potent té tanta força...

2005-11-19T20:19:00.000+01:00

I això també és maco tot i que no sé què és, però la de millions d'anys que haurà trigat a fer-se...

2005-11-19T20:09:00.000+01:00

És maca la pissarra...

2005-11-19T19:54:00.000+01:00

Com les altres imatges, és d'un viatge a Suïssa, és l'antesala de windows, amb forma de proveta o de candau o de maraca o de pou o de porus o de cullera o de lupa o de gerra o d'arbre o de...

Historia de un camello que llora

2005-11-13T19:10:00.000+01:00

Fa temps que me'ls vull endur al cinema i mai no trobo l'ocasió o es desapunten i al final vam escollir aquesta pel.lícula al dematí que ha tingut èxit jo pensava que perquè era o pel.li o mates (tot i que jo hagués escollit les mates), però és que resulta que part dels alumnes creia que el camell no era de debó i que parlava d'un traficant.
No surten els camells als llibres de Coneixement del medi? No ploren els camells? Fins i tot jo estic intrigada en veure com és la pel.li i espero que la resta de esoides/esitos/alumnes de l'ESO que estiguin a la sala ens deixin escoltar la història.

Quasi-homòfons

2005-11-04T20:27:00.000+01:00

A voltes veus clar que no parlen de tu... com avui on una alumna li deia a altra que estava com una sífilis; tots hem vist a qui parlava, podia haver-li dit "estàs anorèxica", però bé, li ha dit que no, que com la sífilis.
I jo que faig "Temes i mites" amb ells, i que lluito cada dia per a que aprenguin paraules noves li he preguntat que si sabia què era la sífilis i clar, no ho sabia. Vint anyets, però potser hi ha coses que no estaria malament que sabessin. Així que una senyora de la classe li ha explicat molt bé (sort de les senyores, com les trobo a faltar quan no hi són) i li ha dit que si de cas estava com una sílfide (segur que avaluava també la línia entre els 40kg i la sílfide).
També li podien haver dit que "estava de boli" perquè total s'hi assembla. Tot i que sigui una noia amb molta paxorra (que mai anirà de bòlid) sí que té un aire a un boli-bic amb el tap a mode de cabellera.
I si parlo dels homòfons segur que diuen que no suporto els gais.

Les convidades de pedra

2005-10-29T17:06:00.000+02:00

Fa uns anys, volia explicar que el narrador i l'autor no és la mateixa persona, i per explicar-ho vaig inventar una història segons que un noi de la classe, que no hi era, no havia vingut perquè a la sortida de la classe una noia superguapa que es deia Inès l'havia vingut a recollir i havien marxat plegats cap a la platja.
Llavors vam repartir la feina, un noi de la classe escribia oralment cartes explicant detalls, signant unes com al noi i altres com a Inès i imaginàvem una novel.la epistolar, on evidentment autor i noi no eren el mateix. Altre feia una novel.la en primera persona i el mateix, narrador i protagonista no eren el mateix. I així...
El cas és que un dia va venir el noi molt enfadat perquè a la seva nòvia algú li va explicar que una noia molt guapa que es deia Inès l'havia anat a buscar a la feina per anar a la platja i que no havia estat ningú de la classe... I ja no ho he tornat a fer... i després van concloure que allò de que "cuando el río suena, agua lleva" podia ser 100% fals.
La setmana passada, volia explicar la diferència entre ateu, agnòstic, creient, i apòstata, i em vaig inventar a la senyora Maria, els vaig explicar que estava en un racó, que ella els havia conegut des que eren petits, jugant al parc, que se'ls estimava molt i que era una dona gran, que no vestia amb molts colors, que tenia el cabell blanc, una mica grassoneta i que li agradava quedar-se a la classe i mirar-los. Llavors els vaig explicar que s'ho podien creure o no, però que tant una cosa com altre implicava una creença i que també em podien dir que no tenien proves perquè no la podien veure. Un parell de nois estaven espantats... però ara la senyora Maria ja és una alumna més de la classe i ja em veig que un dia em vindrà un equip de parapsicòlegs del poble per a fer-li una entrevista...

Ogamers Anònims

2005-10-05T01:24:00.000+02:00

Jo no puc dir Em dic Eva i soc alcohòlica perquè últimament l'alcohol només el veig en webquests, però si que puc dir que el 16 de desembre faig 37 anys i sóc ogameaddicta.
Tinc un planeta a www.ogame.com.es, amb noms en llatí i colònies espaials, són planetes tamagotxi, els has de fer créixer en un univers virtual en miniatura i has de mirar de no ficar-te en una star-wars i d'investigar en coses com el terraformer i la tecnologia del gravitó.
La culpa és del Richard (que per cert farà els 39), també em va enganxar a www.hsx.com que és una borsa fictícia que en comptes d'accions té estrenes de cinema a USA, però a aquest ja no entro gairebé mai. El cas és que últimament només parlem per telèfon, i sempre de l'ogame i he optat per emailear-me amb el seu company que té una conversa més variada i perquè, per al Richard, no estic prou enganxada i com diu que aquest joc deixa veure com és la gent de debó doncs aprofita per criticar-me perquè jo no ataco a ningú i llavors no guanyo punts però també critica a un amic nostre que no fa més que assaltar planetes per a estar entre els primers jugadors del món i que això no pot ser signe que el seu cap estigui bé.
Per al Richard ningú és normal i no em creu que qui no és normal és ell, que jo tampoc no sóc normal, ni la seva parella, ni gairebé ningú de la pseudo-colla que tenim. Em fa tendresa sentir-lo parlar de freakies aliens mentres té dos ordinadors encesos, al costat de les mil col.leccions de la seva habitació, a l'única casa que conec que té un canó i una pantalla de cinema al menjador amb un supersofà de latex que fa que seguis i t'adormis encara que el home cinema estigui a tota pastilla i que el seu gat t'agafi com catifa.
Però ara que els meus amics canvien, que res no ho veig com ho veia abans, que retrobo el món que vaig perdre de nena a velocitats de vertigen, ara l'ogame és un vincle amb el passat més recent que no sóc capaç de trencar.

La vuelta al cole

2005-09-17T21:37:00.000+02:00

Després de corregir proves de nivell, ja sé que la diferència entre un article d'opinió i una notícia és que qui escriu la notícia no té opinió, i hauré de preguntar a l'"examinand" si els que escribim a les bitàcoles tenim opinió o no.
I ja m'ha caigut bé, perquè si més no és un examinand que es llegeix les preguntes abans de respondre-les i això el converteix en una rara avis d'aquelles de les que sempre es parlava als llibres amb els que va estudiar la mare.
Així que un altre any de volta al cole, tornen amb més força alumnes que professors i és que per a les escoles d'adults, al menys per als profes de GES, és ara quan a les classes tindrem els alumnes nous, amb el xip de l'ESO, fent soroll, provocant, vivint com si ballessin rap amb el cap. Fa mandra, tot i que una majoria, quan acabi el curs, seran encantadors i, fins i tot, educadíssims i faran que jo continuï dient que el jovent d'ara sap perfectament que està bé i que està malament, estan educats com cal, i que la seva actitud és una opció personal i no un desconeixement dels valors socials que nosaltres volem que facin servir.
Però... però... quina mandra començar ja.

Ara també sóc mestra

2005-09-06T23:28:00.000+02:00

Doncs sí, he aprovat la música i ja no sóc només professora sinó mestra i professora. Per fer tot magisteri vaig estar tres quadrimestres i dos més que duc només amb la música.
Ara tinc tres dies de jornades pedagògiques a l'ICE de la UAB i ja m'han dit que això és molt "de mestra" i que "una professora" no cal que faci aquestes coses. Ara ja sóc part del grup tan criticat pels professors de secundària per no tenir gens coneixements en continguts.
I realment a la carrera no es fan, jo només he après una miqueta de geologia, i coses que reconec que ja es feien a l'institut. Però estic segura que el mestre que tingui curiositat aprendrà coses pel seu compte, però no entenc com es pot sortir (amb el nou pla d'estudis) de la carrera amb uns coneixements tan minsos en continguts i tant de "màrketing" per vendre'ls.
Però bé, no em queixaré perquè va bé de saber de tot i ja estic temptada de fer altra cosa però m'he apuntat a acabar l'anglès perquè ja tinc dues filologies i un magisteri i, encetats i abandonats, un doctorat sobre caníbals i una enginyeria de camins de quan tenia 18 anyets i l'alemany.
Ja sóc mestra! :-)

2005-2006

2005-07-31T22:29:00.000+02:00

El quart any a Premià... I aquest curs no les tenia totes, però tot ha acabat posant-se al seu lloc per a mi...
Tant de patir per no "haver passat" les opos i ara resulta que si les hagués passat estaria treballant a l'ESO que és on no volia tornar. Els companys que les han aprovat tenen destinació a IES i els interins ens hem quedat amb adults. A mi, ja m'afavoreix però no deixa de ser un "sin sentido".
Què hem de fer per mantenir la nostra feina? Ho hem de deixar tot en mans de l'atzar? Per què jo si i part dels meus companys no?
Però estic contenta de tornar a Premià, tot i que sigui un mínim de dues hores i mitja diàries de viatge. M'agrada l'escola, s'ha de pencar molt però jo m'ho passo bé fent-ho, ja m'ho conec, l'he vist crèixer... i amb les companyes semblem a voltes La casa de Bernarda Alba però també d'això s'aprenen coses, com valorar la feina aliena, la teva i donar la importància que es mereix a una enrabiada o a una enrauxada de tramontana.
Tot va bé? M'ho puc creure?

Sort

2005-07-23T21:02:00.000+02:00

Sembla que aquest hagi de ser el meu blog-teràpia més negatiu, i no vull. Els dies que puc dormir poso les coses al seu lloc i penso que sóc MOLT afortunada en general i que tot va com ha d'anar. Avui és un dia d'aquests i vull aprofitar per explicar, ja que si algú altre que jo mateixa llegeix això serà de profes d'adults, que sí, que això de passar a educació no sembla cap millora però que les escoles d'adults al món depenen d'associacions i que la majoria dels ciutadans del món no tenen l'opció d'anar a classe i treure's estudis primaris o secundaris, sinó que han de presentar-se per lliure i aprendre amb voluntariat.
I això d'estar al departament d'educació no està bé per als profes però per als alumnes segurament serà millor, ja que evitem que caigui la feina de la gent que ho va encetar en mans no oficialitzades.

Mes i mig

2005-07-15T00:57:00.000+02:00

Opos i cursets m'han robat quinze dies de vacances i mes i mig s'obren avui amb tota la seva xafogorosa esplendor. Amics i família als que fa un any que no veig em robaran els propers quinze dies. Em queda un mes per renéixer que quedarà minvat perquè fins a finals d'agost no sé on aniré a treballar, ni on tindré feina, si a l'ESO o a adults, ni...
I després de totes les males sorts de l'any ja no espero res de bo.
The times are changing...

Voràgine

2005-07-13T13:52:00.000+02:00

Estic cansada i cremada, em sento un ave fènix sempre havent de renéixer de les meves cendres. Aquest any sembla que estic enmig de totes les maladreces de l'Administració i que gairebé tot em gira l'esquena. I ja canviarà la sort, però no deixa de fer-me ràbia tot plegat.
Em venen ganes de submergir-me en un disc de cançons de l'Amancio Prada i ser Lorca exigint fets o Rosalia parlant a les ombres, amb un fons etern de violonxèl, i no veure aquesta realitat de deixadesa i de gent que no pren responsabilitats.
La lucidesa diuen que és un do, però jo penso que només és un càstic que mai no em deixarà viure en un disc.

Sopar amb karaoke

2005-05-19T14:14:00.000+02:00

Ahir vaig fer un sopar amb alguns alumnes, sort que em va acompanyar la Maria Josep, perquè m'hagués sentit fatal tota sola. Sota l'aparença frívola o esbojarrada hi ha uns drames familiars increíbles. Ja no gosso preguntar però és difícil no fer-ho. On hi ha el límit entre la professora i la persona? Jo el vaig posar a no voler cantar al karaoke...
A quina societat vivim? Per què no creen serveis socials que puguin atendre a aquesta gent? Ahir vaig pensar que realment era molt més adient que l'educació d'adults pertanyés a Benestar i Família que a Educació. Abans pensava que es necessitava personal qualificat per atendre a segons qui, però després de passar mitja vida a la universitat veig que el poc que es fa ara a les universitats serveix per a molt menys encara.
Així que el meu gra de sorra és tractar-los bé, escoltar-los i intentar dia a dia convèncer-los que no són una merda i que ningú els hauria de tractar així. Igual no serveix per res però no em vull afegir al sistema i no prendre'ls en consideració.

Les hores

2005-05-15T01:48:00.000+02:00

Bé, pulsant sortiria el rellotge amb els quarts...

Tot i que també atrapant al lladre, no?

Participació ciutadana

2005-05-12T23:50:00.000+02:00

Em passo el curs amb el consol de ser beatificada al juny per unaminitat divina. Imagino a Al.là, Déu, Buda, Zeus i una representació variada de deus oblidats, inclòs el Cary Grant, votant a la paciència més infinita i esperant que valorin la meva ofrena mental però fervent de uns quants alumnes en un pinxo gegant i ben rostits. Però res, beatificaran abans al pare Mundina que segur que no tenia plantes drogadicctes ni arbres amb trastorn de personalitat.

Doncs sí, vull que es presentin al premi Rafael Farré per a alumnes d'adults i... que participin al concurs esdevé gairebé obligatori. Els alumnes del matí, com sempre, ho han fet, com si els hi dic que vagin a la lluna en patinet. Amb el dels vespre he acudit als xantatges més inesperats, com que si no ho fan la nota de l'últim trimestre es resentirà, com que imaginin que dintre de vint anys tindran el record d'haver participat en un premi literari que segurament farà un llibret amb totes les participacions, que si guanyen el concurs guanyen mil euros, que tenen la possibilitat de fer entendre la seva opinió, i que el munt de diners que hi ha de premis són els seus impostos i que és una manera d'intentar retrobar els seus diners, i al final han vist la llum i han decidit que perquè ho diu la profe i si no, s'enfada. Té els seus avantatges ser dona, els homes accepten força bé de fer les coses per no enfadar-te i aquesta classe és 90% nois.

Les redaccions sobre la participació ciutadana són maques, n'hi ha ha que volen participar matant a tots els latin kings, o enviant als "moros" a Iraq, però hi ha suggerències interessants com que Déu (no especifiquen quin) castigui als acosadors escolars amb molts fills com ells. M'agrada una d'un pare d'una nena encantadora de tres anys que defèn que tots els nens juguin amb els nens estrangers perquè tots hauran de conviure de grans i millor que comencin ja. I m'agrada un altre que vol que hisenda col.labori amb ell i que li pagui tots els anys que no ha pogut fer declaració d'hisenda conjunta perquè no s'admetia el matrimoni gai i que li donin una pensió de viudetat perquè es va morir una de les seves parelles.

Serà que em faig gran?

Atenció a la diversitat

2005-05-03T20:28:00.000+02:00

Després de veure com poden ser de uniformes els alumnes de noves generacions, m'he adonat que jo sóc la diversitat més evident. Em dedicaré més atenció, tot sigui per la causa.

Jocs sense permís

2005-04-09T01:17:00.000+02:00

Dijous vaig saber la proposta per renovar la feina dels interins d’educació. Volen jugar. Volen que fem el joc de la cadira, que fem voltes en grups de tres amb dues cadires i que quan diguin un de cada tres es quedi sense cadira; l’any vinent serà dos amb una cadira i en dos anys no hi haurà cadira.
És un joc macabre i em temo que il•legal, així que imagino que no ho podran fer. Però funcionarà molt bé per a que tothom se’ls llenci a sobre dient que no poden fer això i Educació proposi un altre joc una mica menys cruel.
Em temo que els sindicats no aniran on han d’anar, a dir que no redueixin places, que juguen amb gent que no vol jugar amb la seva feina.
Durant anys la mesa d’educació d’adults ens ha estat dient que lluitaria per l’estabilitat dels interins d’adults. Mentres que la mesa dels professors de l'ESO explicava com seria de fàcil que els professors desplaçats tinguessin feina a les escoles d’adults quan adults passés a educació. Darrera hi havia els mateixos sindicats.
Suposo que és el que passa amb els sindicats, és normal, no en té la culpa la gent que ens ho deia. Només ens ometia informació que molts teníem per amics o familiars.
Va ser poc ètic prestar les places de secundària amb contractes d'interinatge, però encara és menys ètic treure-nos-les jugant a la ruleta russa o a les cadires. El meu sentiment és que ningú em demana si vull jugar i només sé que no vull sentir-me en competència amb les meves companyes de feina per qui es pot quedar, o haver de sentir-me malament amb la meva amistat amb les funcionàries de primària per si pensen que és per a que em reclamin, si la unió fa la força ens estan separant a cops.
No morirem per anar a l'ESO però hem après molt a escoles d’adults com per marxar ara. Som interins i ja sabem que no som funcionaris i que hi ha molts funcionaris sense destinació però aquest problema es pot solucionar d’altres maneres.
La secundària d’educació d’adults no s’hauria de transformar en un cementiri d’elefants ni en un balneari, si venen altres professors espero que el criteri no sigui només el fet de ser funcionari cremat de l'ESO, m’estimo prou la meva feina com per voler altre futur que el que pinta amb aquests canvis.

La violència escolar

2005-04-09T01:04:00.000+02:00

Es parla molt de la violència escolar, els professors fem la culpa als pares dels violents i els pares, als professors.
Això és com la història de la dona que estava a casa del seu amant quan el seu home la va telefonar per a que l'anés a buscar, i ella li va dir que no perquè per anar a buscar el cotxe havia de passar per un descampat on deien que havia un assassí. El seu home va insistir que l'anés a buscar i l'assassí la va matar. Després et preguntaven que qui era el culpable i tots deien que el marit, que la dona, que l'amant i buf ningú deia que l'assassí.
Aquí poques vegades hi ha assassins però hi ha molta violència a les escoles, a les escoles d'adults no gaire, però a l'ESO és moltes vegades insoportable. I ningú dóna la culpa als violents.
Aquesta societat està fent créixer nens sense traumes ni responsabilitats, i arriben a setze anys com si en tinguessin quatre i gairebé ningú els fa culpables per elaborar un pla fred i calculador per fer patir a companys de classe. És fàcil dir que la culpa és dels professors per no impartir disciplina o dels pares pel mateix... així tenim nens de 20 i 30 anys que no saben afrontar problemes, que es refugien on poden i que continuaran així per sempre més.

Els extintors

2005-03-26T20:33:00.000+01:00

A una amiga meva l'han trucat de l'escola per dir-li que el seu fill de 15 anys juga massa amb els extintors. Jo no li diré que li pregunti que fa amb la peça de seguretat de l'extintor perquè no la vull preocupar però a mi sí em preocupa la seguretat dels centres.

Estem a un primer pis, la instal.lació elèctrica és més que precària, a les escales que van cap a la terrassa-colomar hi ha un arsenal de llexius i productes de neteja que incompleixen els mínims més mínims de seguretat, les nostres portes s'obren cap a dintre, i els benvolguts alumnes col.leccionen les anelles dels extintors per liar porros.
Quan diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits, segur que ni imaginaven això.

LES VACANCES

2005-03-21T16:55:00.000+01:00

Doncs sí, un tema d'actualitat a Catalunya, perquè a moltes comunitats les vacances les comencen dijous sant i agafa tota la setmana següent amb un dia més de festa acumulat.
Jo, en realitat, veig molt millor el sistema alemany de repartir les vacances d'una manera equitativa al llarg de l'any. És cert que no et permet anar dos mesos a Katmandú, però si et fa tenir una millor qualitat de vida.
El problema està en que per fer això, a més de l'enrenou que es crearia, la Generalitat hauria de posar aire acondicionat a tots els centres i adequar les instalacions i això representa sempre massa diners de cop.
Personalment, arribo a l'últim dia de vacances exhausta. Jo sé que m'haig de repartir les forces d'altra manera però mai no ho faig. I, com jo, arriba gairebé tot el claustre i part de l'alumnat.
Quin sentit té això? Encara hem de seguir una ideologia catòlica que ens digui que en aquest món hem vingut a patir, i que la feina és patiment, i tot és patir?
No surt molt millor la feina quan la fem de gust? Quan no hem d'estar patint per les mil i una punyetes burocràtiques...
A les escoles d'adults sembla que estiguem sempre pendents del "share" com als programes de la TV. El número d'alumnes matriculats, el percentatge que va a classe, el que vé però és un moble, el que a més de ser moble és moble de Disney i no para de bellugar...
Mai no ens reunim per a exigir que Ajuntaments i Generalitat ens busquin la matrícul.la, mai no demanem assesorament psicològic per als border-line amb la memòria dels peixos, mai no el demanem per nosaltres!!! Som un col.lectiu-fantasma, sempre amb por de quedar-nos sense feina, sense local, sense ajuts...
Tan malament ho fem? Jo estic segura que no, treballem amb el cor i els resultats els veiem dia a dia. La nostra feina val la pena, encara que a un grup hi hagi 13 en comptes de 15 alumnes, encara que el nostre material sigui precari, nosaltres no ho som de precaris...
I bé, la precarietat, com a interina, serà tema d'altre dia...

Queda inaugurat aquest blog!

2005-03-21T16:49:00.000+01:00

L'ampolla de cava millor me la beuré jo abans d'aixafar-la contra el monitor... O millor de vi.
Després de mirar blogs per internet, he vist que es tracta moltes vegades d'una manera més o menys pública de desfogar-se dels problemes diaris o de les cabòries que ens volten pel cap.
Jo no tinc massa miraments en fer això perquè tampoc no crec que ningú perdi massa temps en llegir-me. El meu cap és massa pràctic i el meu cor avança o recula a rauxes, i no es veurà més del que hi ha.

GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES

2005-03-18T12:10:00.000+01:00

Si arriba a ser per tu mai hauria pogut penjar els exercicis del mòdul33 (que per cert, sembla el nom d'un módul penitenciari; i per el que costa entrar un lloc secret de l'espionatge).
Be, doncs, això, que gràcies a les teves tres invitacions he pogut entrar. Ja les he fet servir totes i aquesta vegada no se si serà la última. Per això aprofito per agraïr-te el que has fet.

Felicitats

2005-03-06T15:19:00.000+01:00

Hola Eva,

Em dic Mary i sóc professora de llengua anglesa a l'IES Giola de Llinars del Vallès. Ets una pionera en això dels blogs... Felicitats.

Jo intentaré posar-me també a fer el meu propi blog. Quan ho aconsegueixi et convidaré a visitar-lo.

Fins aviat. Mary